Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  matrícula
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MATRÍCULA f.
|| 1. ant. Matriu d'empremta. La matrícula de la Emprenta: Archetipus aereus, Pou Thes. puer. 121.
|| 2. Registre on són inscrits els noms de les persones que formen part d'una corporació, societat, curs escolar, etc.; cast. matrícula. Seran col·locats en la matrícola dels officials de la dita secca, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar., reg. 2626). Matrícula de mar: allistament de gent marinera que es fa anualment a cada departament marítim.
|| 3. Conjunt de la gent matriculada; cast. matrícula. «Aquest col·legi té molt poca matrícula». Matrícula d'honor: alumnes que són matriculats gratuïtament en premi a llur aplicació extraordinària.
|| 4. Acció de matricular; cast. matrícula. Aquest dia se féu la matrícula de mercaders ab la forma acostumada, doc. a. 1563 (Ardits, v, 7).
|| 5. Drets que paga el qui està inscrit en una llista com a col·legial, industrial, comerciant, etc.; cast. matrícula (d'establiment docent), contribución (industrial).
|| 6. Registre que es porta en cada departament marítim, dels vaixells mercants existents en aquella demarcació; cast. matrícula. «El pailebot que ara entra, és de la matrícula de València».
|| 7. Registre que es porta a cada localitat o a cada província, dels vehicles que hi radiquen. a) La placa que expressa el número d'aqueix registre.
    Fon.:
mətɾíkulə (Barc., Palma); matɾíkula (Val.).
    Etim.:
pres del llatí matricula, mat. sign. || || 1, 2.