Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  matraca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MATRACA f.
|| 1. (usat sovint en pl.: matraques) Maçoles; instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant (Pallars, Balaguer, Urgell, La Llitera, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. carraca, matraca. Els escolans toquen matraques en lloc de campanes, Serra Calend. folkl. 102. Els bosells repicaven tristament com les matraques en Dijous Sant, Ruyra Pinya, ii, 104.
|| 2. Molèstia insistent, sia per burla, sia per enraonament seguit, etc.; cast. matraca. «Tot lo dia ens donen matraca».
|| 3. Home molest, que dóna matraca; cast. mazacote, matraquista.
    Fon.:
matɾákɛ (Sort, Sueca, Alcoi); matɾákes (Balaguer, Urgell, Tortosa, Maestrat); matɾáka (Tamarit de la L., Cast., Val., Xàtiva, Benidorm, Al.); mətɾákə (Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.).
    Sinòn.:
— || 1, carraca, batzoles, maçoles.
    Etim.:
de l'àrab maṭraqah ‘martell’.