Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. maula
veure  2. maula
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAULA
|| 1. f. Artifici amb què es pretén enganyar algú; cast. maula, socaliña, cancamusa. Ensinistrant amb consells pràctics i maules de l'ofici els taverners amics, Víct. Cat., Mare Bal. 8. Conèixer (o entendre o afinar) la maula a algú: descobrir l'artifici amb què vol enganyar. «Jo t'he afinada sa maula | que me vares amagar | que los teus van eixugar | Jesucrist dalt una taula» (cançó pop. Mall.). Però ell va conèxer sa maula y li esvergà un no en rudas, Aguiló Rond. de R. 28. El cavaller li va entendre la maula i la ganyoneria, Ruyra Pinya, ii, 170.
|| 2. m. i f. Qui usa d'artifici per a enganyar; qui fingeix estar malalt o esser curt d'enteniment, per no treballar o no fer alguna cosa que no li convé; cast. maula, zanguango, bellaco. Per de prompte, no vuy més tractes ab en Robert ni ab la maula de la seva dona, Oller Pil. Prim 325. Totes tres maules y fetjudes y mal endressades, Ignor. 14. El casero és un maula, Cañis 91.
|| 3. m. i f. Qui sempre es queixa o gemega sense prou motiu, fingint mals que no té (Ll., Segarra, Conca de Barberà).
    Fon.:
máwlə (or., bal.); máwlɛ (Ll.); máwla (Tortosa, val.).
    Etim.:
sembla pres del castellà maula.

2. MAULA topon.
a) Casa situada en la comarca de Besalú (Guia Cat. 67).—b) Masia del terme de Tivissa (Tarr.).