DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MEANDRE m.
Corba sinuosa que fa el curs d'un riu, d'un camí, etc.; cast. meandro. Amb un meandre sinuós rellisca | al bell entorn d'aquí la serpent màxima | a manera d'un riu, Riber Geòrg. 19. a) fig. Pels subtilíssims meandres de la creació literària, Espriu Cançons 9.
    Fon.: meándɾə (Barc., Palma); meándɾe (Val.).
    Etim.: pres del llatí maeandros, ‘sinuositat’.