Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  medicina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MEDICINA o MEDECINA f.: cast. medicina.
|| 1. Art i ciència de guarir o alleujar les malalties. Medicina és per intenció de conseruar sanitat e gitar malaltia, Llull Intenció. 357. Per tal que pogués saber la sciència de medecina, Llull Blanq. 2. Tot ço que li consellava son metge que degués fer segons medecina, Desclot Cròn., c. 168. Medicina legal: la dita ciència en quant s'aplica a il·lustrar els tribunals sobre fets que s'han de jutjar relacionats amb la sanitat d'algú.
|| 2. Remei, substància aplicada a guarir malalties. Los graus de les compleccions qui estan en les medicines, Llull Arbre Sc. i, 221. Lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres, Genebreda Cons. 25. Los grans exarops per dar medecines, Passi cobles 116. Si co'l malalt qui no 'ntén medessina [sic], Ausiàs March, c. Que doni a nostres penes medecina, Verdaguer Idilis. Emmalaltint-se més i més a cada glop de medicina que pren, Ruyra Pinya, i, 166.
|| 3. ant. Certa herba. Medecina o herba axí apellada: Melitropium, Esteve Eleg. m. I (ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.

Fer com l'apotecari d'Olot, que preu per preu se bevia les medecines: fer coses improcedents pel prurit d'estalviar.
    Refr.
—a) «Poca medicina, poca salut» (Cat.); «Medicina d'un dia, no fa via» (Mall.): significa que els medicaments s'han de prendre amb insistència perquè siguin eficaços.—b) «No hi ha millor medicina que la que prova» (Cat.); «A malalt que ha de viure, s'aigo li és medecina» (Men.): significa que qualsevol cosa és sanitosa si el cos està en bona disposició per a assimilar-la.—c) «Medecina per fora, a tota hora» (val.); «Medecina de defora no fa mal» (Men.): suposa que els medicaments d'aplicació externa no poden perjudicar.—d) «El pa de la veïna és la millor medecina»: significa que l'aliment abundant i que no costi gaire, és un gran remei (Pineda).
    Fon.:
məðisínə, məðəsínə (or., bal.); meðisínɛ, meðesínɛ (Ll.); meðisína, meðesína (val.); melesína (val. vulg.).
    Intens.
(del || 2): medicinassa; medicineta; medicinota. Va receptar-li una medicineta, Ruyra Flames 57.
    Etim.:
pres del llatí medĭcīna, mat. sign.