DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MELÓ m.
|| 1. Fruit de la cucurbitàcia Cucumis Melo, voluminós, de polpa groguenca més o menys vermellosa segons el grau de maduresa i la casta del fuit; cast. melón. «L'amor de la joveneta | l'acompar a un meló: | defora, sa cara alegre; | de dins, sa traïció» (cançó pop. Men.). Quintal de melons, Leuda Coll. 1249. Nos trametats melons e alborgons, doc. a. 1368 (Rubió Docs. cult. ii, 157). No's deu beure sobre fruyta, e maiorment sobre melons, Albert G., Ques. 20. Meló de carn: nom especial del meló per a distingir-lo de la síndria o meló de moro (Morella).   Meló de tot l'any: varietat de meló ovalat, que es conserva molts de mesos sense podrir-se. Meló tendral: varietat de meló finet, de pell prima, verd, molt bo (Val., Alcoi). Meló de bac: meló que es cull a mitjan madurar (Alcoi). Meló aiguardenter: varietat de meló gros i de gust que aiguardenteja (Mall.). Meló fei: una casta de melons que són verds per fora i blanquinosos per dintre (Mall.). Meló de gra d'arròs: té la clovella verdosa i els pinyolets petits, i és molt bo (Mall.). Meló de pinyol de blat: casta de meló que té les llavors semblants a grans de blat. Meló bif: el que no es desenvolupa igualment de tots costats, sinó que creix més d'una banda que de l'altra i pren una forma irregular (Mall.). Meló de pell de granota: varietat de meló grosset, negre amb piquets, molt bo, que madura per l'agost (Sueca). Meló de peça de formatge: és grosset, negre, boníssim, i madura a la primeria d'abril (Sueca). Meló de cristià: nom especial del meló per a distingir-lo del meló de moro o síndria (Massalcoreig). Meló de la mala cara: varietat de meló negrós, llarguer, molt bo, que madura en agost (Alcoi). Meló eriçó: varietat de meló petit, de pell ruada, molt dolç (Eiv.).   Meló escrit: el que té la pell plena de clotets i regruixos que semblen inscripcions (Men.).
|| 2. Meló d'Alger (Val.), o meló de moro (Urgell, Ribera d'Ebre, Vinaròs), o meló d'aigua (Val.), o meló d'olor (Mequinensa): la síndría o fruit de la planta Cucumis citrullus, de clovella verda i molla vermella; cast. sandía. «Paco, la burra s'ha mort, | i l'han colgà(da) en un femer, | i ha eixit una melonera | amb quatre melons d'Alger» (cançó pop. val.).
|| 3. Cap pelat, i en general el cap en sentit despectiu; cast. melón.
    Refr.—a) «Melons i criades, cerca'ls, no els comanes»: vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d'altres (Mall.).—b) «El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol» (Olot); «El meló vol vi bo, i el caragol diu que també en vol» (Miró Afor. 240).—c) «El meló i el casament han d'esser d'encertament» (Cat.); «Meló i casament, o l'err o l'avénc» (Mall.); «Es meló i es casament, solen enganar sa gent» (Men.): vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades.—d) «En temps de melons, curts els sermons» (Val.); «En temps de melons, pocs sermons» (Vinaròs, Mall.); «En temps de melons, ni missa llarga ni sermons» (Sueca): es refereix a les funcions o solemnitats que es fan en l'estiu, que solen molestar si no són curtes.—e) «En vindre els melons, el sastre a rebolcons»: vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina (Alcoi).—f) «El meló del promès, és bo, corfa i tot»: significa que un obsequi és estimat segons la persona que el fa (Val.).
    Fon.: məló (or., bal.); meló (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: melonàs, melonarro.—b) Dim.: melonet, melonetxo, meloneu, meloniu, melonoi.—c) Pejor.: melonot.
    Var. ant.: melon (Arn. Vil. ii, 149).
    Etim.: del llatí melōne, mat. sign.