Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  memòria
veure  memorià
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MEMÒRIA f.
|| 1. Facultat de l'ànima per la qual retenim i reproduïm les imatges de les coses que han impressionat els nostres sentits, o bé les idees adquirides; cast. memoria. Ha donada a home memòria per membrar e enteniment per entendre, Llull Gentil 229. Tenir molta memòria o bona memòria: tenir molt viva aquella facultat. Tenir poca memòria, o memòria fluixa, o memòria de gall: tenir la dita facultat molt poc desenvolupada, oblidar fàcilment les coses. De memòria: per virtut de la dita facultat; sense tenir a la vista allò que s'ha de reproduir parlant, escrivint, dibuixant, etc. Com que àdhuc de memòria li anava escarnint les accions, Pons Com an. 18.
|| 2. Recordança; retenció de les imatges de les coses apreses pels sentits o per l'enteniment; cast. memoria, recuerdo. Escrivissen lo dit a memòria perdurable, Muntaner Cròn., c. 114. Testimoni de açò és la estàtua que fon posada a memòria sua en la via sacra, Metge Somni iv. Fer memòria d'una cosa: recordar-la. De bona memòria: que es recorda gratament. Lo rey en Jaume de bona memòria, Pere IV, Cròn. 155. No tenir memòria d'una cosa: no recordar-la. No 's té memori de que l'ayga del Bram haja endanyat a ningú, Víct. Cat., Sol. 55.
|| 3. Allò que es fa o es dóna per recordança d'algú o d'alguna cosa, per mostra d'amistat, de gratitud, etc.; cast. recuerdo. Si no és res..., una friolera que no ho paga, una petita memòria, Roq. 1.
|| 4. pl. Salutació afectuosa tramesa a algú per mitjà d'una altra persona; cast. recuerdos. A l'amo, dau-li memòries, Roq. 31.
|| 5. Escrit en què són exposats certs fets que cal recordar, com els actes o treballs realitzats per una societat, les despeses fetes en un negociat, etc.; pl., Escrit en el qual s'exposen fets en què l'autor ha intervingut o que ha presenciat; cast. memoria. Ayzò és memòria de tot lo cens que pren en G. de Ribes, Capbreu Ribes a. 1283.
|| 6. Part posterior del cap. Fregau la memòria derrera del cap ab ayguardent, Arn. Vil. ii, 255.
    Loc.
—a) De memòria: de sobines, pegant de cap enrera. Dormir de memòria: dormir de sobines (Maestrat). Caure de memòria: caure d'esquena.—b) Caure sense memòria: caure sense sentits (Pallars Sobirà).
    Refr.
—a) «Qui no té memòria, ha de tenir cames»: es diu perquè el qui se'n va d'un lloc i oblida allò que havia d'emportar-se'n, després ha de tornar-hi per recollir-ho.—b) «Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir»: significa que el qui diu mentides, necessita recordar bé el que ha dit per evitar d'incórrer en contradiccions.
    Fon.:
məmɔ́ɾiə (or.); memɔ́ɾia (Andorra, Esterri, Tortosa, val.); memɔ́ɾiɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); məmɔ́ɾi (Ross., Eiv.); məmɔ̞́ɾiə (Men.); məmɔ̞́ɾi (Mall.).
    Intens.:
memoriassa, memoriarra, memorieta, memoriota.
    Etim.:
pres del llatí memōria, mat. sign. || 1, 2.

MEMORIÀ, -ANA adj.
Que té molt bona memòria (Solsona); cast. memorión.