Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  membrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MEMBRAR v.
Recordar. a) tr. amb complement directe de la cosa recordada. La mia ànima membra la vostra vera justícia, Llull Cont. 159. E membren molts lochs hon són estats, Metge Somni i.b) intr. amb complement de la cosa recordada. Tots temps membren, parlen, pensen d'ell així com de cosa sobre totes amada, Eximenis Dones 17 vo (ap. Aguiló Dicc.). I membra de donar-los molta terra, Riber Geòrg. 50.—c) refl. No membrant-se d'açò que'l rey Carles li havia manat, Muntaner Cròn., c. 192. Ara ploraves | com te membraves | dels improperis, Spill 6494.—d) intr. i impers. De les quals, si bé us membra, vos havem ja parlat, Desclot Cròn., c. 168. Com li membrava del temps de la batalla, Muntaner Cròn., c. 75.—e) intr. amb subjecte de cosa recordada. No'ns membra el nom del pare d'aquela dona, Jaume I, Cròn. 4. Tots los meus peccats qui'm membren e qui no'm membren, Eximenis Conf. 6. Aquests documents studia, fill, e sàpies e membren-te bé, Eximenis II Reg., c. 49.
    Etim.:
del llatí memŏrare, mat. sign.