DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENDICAR v. tr. o intr.: cast. mendigar.
|| 1. Demanar almoina. Vénen a gran pobrea... e per no mendicar requiren als maiorals de lur confraria que'ls acórreguen, doc., a. 1392 (Col. Bof. xl, 444). Puys covendrà'ls a furtar o mendicar per lo món, Metge Somni iv.
|| 2. Demanar humilment, a manera d'almoina. Quan lo pastor ximplet a sa pastora ve a mendicar a son cor una penyora, Rev. Cat. ii, 364.
    Refr.
—«Més val mendicar que a la forca gambejar»: significa que és millor esser pobre que fer mala fi per furts o altres delictes.
    Fon.: məndiká (or., bal.); mendiká (occ.); mendikáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí mendīcare, mat. sign.