Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  menester
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENESTER o MESTER m.
|| 1. ant. Ofici, ocupació manual; cast. menester, oficio. En axí com lo maestre qui s'empara de molts mesters cové que so que fassa en tots los mesters sien en major defalliment ses obres, on més seran sos mesters, Llull Cont. 28, 13. Tot hom e tota femna qui obra del mester de teularia, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Sien elets quatre prohòmens dels dits nostres mesters, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 23). Majorals e caps d'oficis e de mesters e altres, doc. a. 1391 (Archivo, v, 112). Mercaders e hòmens de compte e caps de mesters, Pere IV, Cròn. 151. Tocants circa lo menester de parayria, doc. a. 1428 (BSAL, xxiii, 50).
|| 2. Ocupació, manera d'obrar; cast. menester, obra. La vostra virtuosa persona esser disposta per tal mester, Tirant, c. 16. Sabé 'l mester que Paradís procura, Ausiàs March, v. Fóra-li bo anar amunt e jus, soferint mals per trobar tal mester, ibid. xxxi. La destinen [la tafona] an els més baixos menesters, Rosselló Many. 23. En tan dolços menesters, Na Magdalena aidava a la senyora, Pons Llar 37.
|| 3. Cosa necessària per a l'ús; cast. menester. «Si jo tingués lo menester, no em ficaria en romanços». Tenir el seu menester: tenir allò que basta per a les necessitats. A ton mester | no basta tant, Spill 7000. Ahont hi portaven les provisions de boca y demés menesters pel dia, Genís Quadros 163. Pagaré es deutes que ens estalonen, i encara aplegaré una bona mota per as teus menesters, Ruyra Pinya, ii, 150.
|| 4. Esser menester o Haver menester o Fer menester (o mester): esser necessari; cast. ser menester. En les obres nostres hauia mester mellorament, Jaume I, Cròn. 1. Hom ha mester art a son offici, Llull Cont. 282, 1. En tot ço que mester vos haja, doc. a. 1320 (Capmany Mem. ii, 83). Era menester que hagués lo trahut, Muntaner Cròn., c. 30. En lo cercar de les honors és mester gran prudència, Vida polít. (Ribelles Bibligr. i, 43). Es mester que tu deneigs la tua pensa de la amor dels béns de fortuna, Genebreda Cons. 107. Ab açò que fa mester a son salvar, Febrer Infern ii, 68. M'abillà | com fa mester, Spill 1326. Jo vos aniré a vèurer quant serà menester, Lacavalleria Gazoph. No és mester l'auxili teu, Tomàs Aguiló Poes. 208. Aquí van cent escuts... per quan vos facin menester, Caseponce Faules 154.
|| 5. Haver menester o de menester (o mester), o tenir mester: tenir necessitat; cast. haber de menester. Si per aventura ell no aurà mester les dites galees, doc. a. 1310 (Capmany Mem. iv, 48). No faem traure viandes sinó les que havíem menester, Pere IV, Cròn. 140. No he mester consell y majorment lo teu, Alegre Transf. 48. Yo he entès que vós havets gran mester un bon conseyller, Eximenis Terç, c. 117. No hu he menester sebre, Alcover Cont. 5. Lo minyó tot ho entén, | no ha menester més paraules, Collell Flor. 159. En Cadernera... no hagué pas de menester la meva intervenció, Ruyra Pinya, ii, 37. Ja no't tench mesté, Penya Poes. 36.
    Refr.
—a) «Qui res ha menester, està molt bé».—b) «Lo que has de menester per a tu, no ho donis a ningú».—c) «El marit a la muller, tinga-li lo menester».—d) «Dona sense menester, que no surti al carrer».—e) «El bovo tot ho sap fer, fins al temps del menester»: vol dir que els ignorants solen presumir de saber molt, però fracassen quan arriba l'ocasió de demostrar-ho.—f) «Qui ha de menester un altre, sempre menja o fred o calent»: significa que el qui està subjecte a l'autoritat d'altri no pot tenir les coses així com voldria.—g) «Qui llepa més que no sol, o t'ha de menester, o trair-te vol».—h) «Quan és menester Maria, vinga Maria; quan no és menester Maria, fora Maria»: al·ludeix a aquells que només fan la bona als altres en haver-se'n de servir.—i) «El menester fa fer»: vol dir que la necessitat obliga a treballar.—j) «Tot ho sàpies fer, i a ningú hagis de menester».—l) «Si fas bé lo que pots fer, a pocs hauràs de menester».—m) «Qui compra lo que no ha mester, ven lo que té» (Mall.).
    Fon.:
mənəsté, məsté (or., bal.); menesté, mesté (occ.); menestéɾ, mestéɾ (val.).
    Etim.:
del llatí ministeriu, mat. sign. || 1, probablement contret en la forma *misteriu ja en llatí vulgar (cf. les formes fr. métier, it. mestiere). El català conserva la forma plena menester i la contracta mester.