DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MENJADOR, -ORA adj.
Que menja; especialment, Que sol menjar molt; cast. comedor, tragón, roedor. Com l'ome qui és gran menjador e bevedor té davant si les viandes saboroses, Llull Cont. 348, 20. Dixeren al menjador: Dos e un, quants fan?; dix: Tres fogasses, Jahuda Dits, c. 67. Féu repartir lo forment per les cases segons los menjadors que tenien, Tirant, c. 91.
    Fon.: məɲʒəðó (or., bal.); miɲʤaðó (occ.); miɲʤaóɾ (Cast., Al.); miɲʧaóɾ (Val.).
    Intens.: menjadoràs, -assa; menjadoret, -eta; menjadorot, -ota.
    Var. ort. ant.: mengador (Eximenis Terç Crestià, c. 376); meniador (Flos medic. 249).
    Etim.: derivat de menjar amb el sufix -dor (< llatí -tōre).

2. MENJADOR m.
|| 1. Habitació o peça d'una casa destinada a menjar-hi; cast. comedor. En lo menjador de dita casa, Inv. Grau, a. 1489. No tinc record d'altre esmorzar tan saborós... ni d'altre menjador tant esplèndid, Massó Croq. 110. a) per ext., Conjunt de taula, cadires i aparadora, destinat a moblar la dita habitació o peça on es menja. «He comprat un menjador estil Renaixement».
|| 2. Calaixet o altre recipient on es posa el menjar per a un ocell engabiat o per a altres animals domèstics; cast. comedero.
|| 3. Cóm o pica on mengen els porcs (Tortosa, Benassal, Santanyí); cast. gaveta.
|| 4. Instrument a manera de pinces que sosté la menja de la llosa parada per a caçar (Manacor).
|| 5. Pitet, peça de tela que es posa sota el coll i davant els pits d'un infant menut perquè en menjar no s'embruti (Benassal).
    Fon.: la mateixa de l'article anterior.
    Intens.:—a) Augm.: menjadoràs.—b) Dim.: menjadoret, menjadoretxo, menjadorel·lo, menjadoreu, menjadoriu, menjadoró.—c) Pejor.: menjadorot.
    Var. ort. ant.: manjador (doc. a. 1546, ap. Alós Inv. 67); mengador (doc. a. 1443, ap. BSCC, vii, 300); meniador doc. a. 1490, arx. Cúria Fumada de Vic); menchador (Inv. Bertran, a. 1614).
    Etim.: derivat de menjar amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).

3. MENJADOR, -ORA adj.
Que es pot menjar; cast. comestible. Ordonament de les causes menjadores, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). De vinagre, de sagins e d'altres coses semblants menjadores, Ordin. Palat. 41. Els animals sacrificats a Nort-Amèrica arribaran freschs y menjadors a qualsevol port d'Europa, Ignor. 4.
    Etim.: format pel mateix procediment que menjador art. 2.