Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  menjança
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENJANÇA f.
Polls del cap, i picor que fan aquests o altres paràsits del cos humà; cast. comezón, ganado. Si sentim puces o altre menjança en nostre lit, Llull Blanquerna, 29 (ap. Aguiló Dicc.). Axí de menjança com de totes altres sutzetats, doc. a. 1417 (Ordin. Hosp. xvi).
    Fon.:
məɲʒánsə (or.); meɲʤánsɛ, meɲʤánsa (occ.). En la pronúncia més vulgar es diu minjança.
    Etim.:
derivat de menjar.