DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMENTIDA f.
Asserció feta conscientment contra la veritat; cast. mentira. Com home sia parlador e deidor de falcies e de mentides e de vanitats, Llull Cont. 191, 28. A mi no era legut amagar veritat ne atorgar mentida, Genebreda Cons. 40. Voleu saber la primera mentida que jamay dix lo dimoni? Fo a nostra mare Eva, Sermons SVF, i, 124. Es un barret de rialles i una fàbrica de trampes i mentides, Ruyra Parada 146. Semblar mentida: esser una cosa molt anormal, semblar que no pot esser vera. Pareix mentida que sia mallorquí, Ignor. 3.
Loc.—a) Dir més mentides que una llebre no fa salts: esser molt mentider.—b) Amb una mentida vol saber una veritat: es diu de la persona que diu una mentida per provocar en un altre la declaració d'una cosa vera.
Refr.—a) «Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern»: es diu com a protesta contra algú quan aquest diu una mentida evident (Men.).—b) «De qualque cosa surt la mentida»: vol dir que en les mentides hi ha sovint un fonament de veritat.—c) «Rondalles i cançons, mentides són» (Men.).
Cult. pop.—La cançó de les mentides: cançó humorística en què es van dient contínuament coses absurdes. Es canta fent rodona, agafats per les mans. A Vic la canten així: «Nostramo se'n va al mercat | a comprar una mula cega, | oidà! | Li talla els quatre peus | i ella se'n posa a córrer, | oidà! | Ella salta pels terrats, | pels terrats i les vinyes, | oidà! | La mula cau al pou | i un cego s'hi mirava, | oidà! | Un mut cridava gent, | un sord se l'escoltava, | oidà! | Ja en veu un cirerer | tot carregat de figues, | oidà! | Una ametlla li cau als peus, | li fa sang a l'orella, | oidà! | La sang li va rajar | desset rieres plenes, | oidà! | La varen mesurar, | una avellana plena, | oidà! | Pel mar corren conills, | pels boscos les anguiles, | oidà! | La formiga fa córrer un molí, | un molí una casa, | oidà! | Una casa una ciutat, | la cançó ja s'ha acabat. | Aquesta és la cançó, | cançó de les mentides, | oidà! | Qui la vulgui sapiguer, | que se'n vagi a Filipines, | oidà!» N'hem recollit una variant a Santa Coloma de Queralt, i la d'Igualada es troba ap. Catalana, ii, 69.
Fon.: məntíðə (pir-or., or., bal.); mentíðɛ (Ll.); mentíða (Andorra, Tortosa, val.); mentíɾa (Val.).
Intens.: mentidassa, mentidarra, mentidarrassa, mentideta, mentideua, mentidona, mentidota, mentidot.
Sinòn. familiars: bola, guatlla, butllofa, pafa, blava, mena.
Etim.: del llatí vg. mentīta, mat. sign.