Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mentida
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENTIDA f.
Asserció feta conscientment contra la veritat; cast. mentira. Com home sia parlador e deidor de falcies e de mentides e de vanitats, Llull Cont. 191, 28. A mi no era legut amagar veritat ne atorgar mentida, Genebreda Cons. 40. Voleu saber la primera mentida que jamay dix lo dimoni? Fo a nostra mare Eva, Sermons SVF, i, 124. Es un barret de rialles i una fàbrica de trampes i mentides, Ruyra Parada 146. Semblar mentida: esser una cosa molt anormal, semblar que no pot esser vera. Pareix mentida que sia mallorquí, Ignor. 3.
    Loc.
—a) Dir més mentides que una llebre no fa salts: esser molt mentider.—b) Amb una mentida vol saber una veritat: es diu de la persona que diu una mentida per provocar en un altre la declaració d'una cosa vera.
    Refr.
—a) «Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern»: es diu com a protesta contra algú quan aquest diu una mentida evident (Men.).—b) «De qualque cosa surt la mentida»: vol dir que en les mentides hi ha sovint un fonament de veritat.—c) «Rondalles i cançons, mentides són» (Men.).
    Cult. pop.
La cançó de les mentides: cançó humorística en què es van dient contínuament coses absurdes. Es canta fent rodona, agafats per les mans. A Vic la canten així: «Nostramo se'n va al mercat | a comprar una mula cega, | oidà! | Li talla els quatre peus | i ella se'n posa a córrer, | oidà! | Ella salta pels terrats, | pels terrats i les vinyes, | oidà! | La mula cau al pou | i un cego s'hi mirava, | oidà! | Un mut cridava gent, | un sord se l'escoltava, | oidà! | Ja en veu un cirerer | tot carregat de figues, | oidà! | Una ametlla li cau als peus, | li fa sang a l'orella, | oidà! | La sang li va rajar | desset rieres plenes, | oidà! | La varen mesurar, | una avellana plena, | oidà! | Pel mar corren conills, | pels boscos les anguiles, | oidà! | La formiga fa córrer un molí, | un molí una casa, | oidà! | Una casa una ciutat, | la cançó ja s'ha acabat. | Aquesta és la cançó, | cançó de les mentides, | oidà! | Qui la vulgui sapiguer, | que se'n vagi a Filipines, | oidà!» N'hem recollit una variant a Santa Coloma de Queralt, i la d'Igualada es troba ap. Catalana, ii, 69.
    Fon.:
məntíðə (pir-or., or., bal.); mentíðɛ (Ll.); mentíða (Andorra, Tortosa, val.); mentíɾa (Val.).
    Intens.:
mentidassa, mentidarra, mentidarrassa, mentideta, mentideua, mentidona, mentidota, mentidot.
    Sinòn.
familiars: bola, guatlla, butllofa, pafa, blava, mena.
    Etim.:
del llatí vg. mentīta, mat. sign.