Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mentider
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENTIDER, -ERA m. i f. i adj.
Que diu mentides; cast. mentiroso. Vós no sots injuriós ni fals ne omayer ni mentider, Llull Cont. 283, 17. No't confies en muyler mentidera, Llull Mil Prov. 397. a) fig. Oh sombras mentideras, per sempre adeussiau, Camps i F., Poes. 52. Fer mentider algú: dir que ha parlat falsament. Tothom sap que'n dich la veritat e null hom me'n farà mentider, Boades Feyts 225. ¿l tu que em faràs mentidera?, Alcover Cont. 281.
    Refr.
—a) «Un mentider, quan diu ver, no el creuen».—b) «Un mentider ha de tenir bon cap»; «Un mentider cal que tingui bona memòria»: es diu perquè el qui ha mentit necessita recordar-se d'allò que ha dit, per evitar de dir el contrari impensadament.—c) «Més aviat s'atrapa un mentider que un coix» (or., occ.); «Es més bo d'agafar un mentider que un coix» (bal.): significa que el mentider incorre fàcilment en contradicció i es descobreix la seva falsedat.
    Fon.:
məntiðé (or., bal.); mentiðé (occ.).
    Intens.:
mentideràs, -assa; mentiderarro, -arra; mentiderando, -anda; mentiderango, -anga; mentideret, -eta; mentideró, -ona; mentiderot, -ota.
    Etim.:
derivat de mentida.