Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. menut
veure  2. menut
veure  3. menut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MENUT, -UDA adj.
|| 1. De poc volum; cast. menudo, pequeño. «Na Tonina fa es mussol | perquè té s'homo menut, | i en sa nit l'ha perdut | per ses rues d'es llençol» (cançó pop. Mall.). Bestiar menut: les ovelles i cabres (per oposició a bestiar gros: bous, muls, etc.). Tota bèstia menuda, Leuda Tortosa, a. 1252. Com hom menaria los diners menuts, Muntaner Cròn., c. 65. Es peix menut és es que s'enduu ses esques dets hams grossos, Ruyra Pinya, ii, 145. Gent menuda: els infants. La gent menuda abandonava la taula, Rosselló Many. 208. a) m. i f. Noiet, noieta; cast. chico. «Ha vingut la menuda de l'escolà». Ambdós menuts s'agafaren a les cames del pare, Oller fig. pais. 207. Els menuts d'en Curdo: els dimonions. I sa seua animeta negra de pecat a on havia de definir?... A ses calderes més fondes dets menuts d'en Curdo, Ruyra Parada 41.—b) m. El carbó petit (Pont de S.).—c) f. Solta, part de la xarxa de ratera que no té tresmall (Mataró).—d) m. pl. Rosegalls de la palla de la menjadora que es tiren a terra perquè serveixin de jaç a les bèsties (Manresa).—e) m. pl. Vísceres d'un animal (or., occ., val., bal.); cast. menudos, asadura. Una arrossada monumental, amb menuts de gallina i botifarra blanca, Ruyra Flames 125.
|| 2. fig. De poca importància; cast. menudo. Ell ne proposaua cassar contra lo poble menut del leó, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Dels majors qui opprimien et subpeditaven los menuts, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 316). Te serà forçat comptar no solament les coses grosses, mas encara les menudes, Cordial 19. Si no m'hagués detengut un defecte tan menut, Aguiló Poes. 118.
|| 3. pl. Monedes petites, de poca valor; monedes de coure; cast. calderilla. «No puc pagar perquè no tinc menuts» (Al., Mall.). Rebérem... quatrecentes setanta nou lliures de menuts, doc. a. 1359 (BSAL, vii, 88). En la fàbrica dels menuts qui són batuts derrerament en la secca, doc. a. 1541 (Geogr. Barc. 681). Torna passar, que ara justament no tenc menuts, Ignor. 29.
|| 4. Per menut, o A menut, o De menut a menut, o Per peces (o pedres) menudes: detalladament, sense deixar res. Las messions són continuadas per menut en un full de paper, doc. a. 1397 (BSAL, ii, 109). Ja no us vull dir | tot per menut | com fuy venut, Spill 4972. Le-y contaré en pedres menudes, Penya Mos. iii, 30. Demostrant-li a peces menudes els avantatges del canvi, Pons Com an. 190.
|| 5. A menut o A la menuda: en partides petites; cast. al menudeo, al por menor. Per revendre aquí a menut, doc. a. 1298 (RLR, v, 98). No gos vendre... a menut ni en gros alguna sort de cotó, doc. a. 1505 (Capmany Mem. ii, 312). Vingui, senyora Reparada, que també en venem a la menuda, Vilanova Obres, xi, 153.
|| 6. adv. En peces o parts menudes; cast. menudo. «Matancers, tallau menut, | que ses matanceres renyen, | perquè empenyen i empenyen | i no passa per s'embut» (cançó pop. Mall.). Prin hom ceba e talla-la hom ben menut, Flos medic. 267. Vaca se vol prim e menut tallar, Robert Coch 2. Ploure menut: ploure a gotes petites, ploviscar.
|| 7. adv. Amb gran freqüència; cast. a menudo. Ha de rondar a menut visitant los baluarts, Moradell Prel. 5. Sovint i menut (ant.), o Espès i menut (bal.): molt sovint. Sabia més los furs d'Aragó, car souén e menut los jutjaua, Jaume I, Cròn. 168. E combatien-los souén e menut, a escut e a lança, ibid. 370. Jo bé em cuydava de ruar-me el front, pipelletjar espès y menut y moure les orelles, Penya Mos. iii, 118.
    Refr.
—a) «De menut, es cria l'arbre dret».—b) «El peix gros se menja el menut».—c) «Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut».—d) «Germans, els pans; parents, els qüerns; i coneguts, els papers de menuts» (Val.).
    Fon.:
mənút (or., bal.); menút (occ., val.).
    Intens.:
menudet, -eta; menudel·lo, -el·la; menudeu, -eua; menudiu, -iua; menudó, -ona; menudoi, -oia; menudic, -ica; menudingo, -inga; menudinyo, -inya; menudíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí mĭnūtu, ‘petit’.

2. MENUT m. ant. i dial.
Minut. Entrarets ab hores e menuts de hores, Gilbert-Corsuno Astrol. 7.

3. MENUT topon.
Possessió del terme d'Escorca (Mallorca).
    Etim.:
segurament correspon a l'Alqueria Monut que apareix anomenada en el Repartiment de Mallorca com a situada en el districte de les muntanyes.