DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MERAVELLA f.
|| 1. Cosa que causa gran admiració; cast. maravilla. Major maraueyla és que hom diga que no farà dret, Jaume I, Cròn. 35. De ohir sens entendre s'engenra maraueyla, Llull Gentil 207. No és maravella si aquelles fan errades, Metge Somni iv. Una petita meravella de color i de llum, Ruyra Parada 62.
|| 2. pl. a) Nom de diferents plantes convolvulàcies, enfiladisses, especialment dels gèneres Convolvulus i Ipomoea, de flors vistents infundibuliformes; cast. maravillas. Les quals [herbes]... són fort precioses, així com és romaní, ... gezmir, maravelles, pom d'amor, Eximenis Reg. 26. La barana del terradet... berbenes, coronats i meravelles, Salvà Ret. 12.—b) Planta de l'espècie Impatiens balsamina (Fabra Dicc. Gen.). (V. balsamina).—c) Planta Chrysanthemum coronarium (Bal., ap. Masclans Pl. 155).
|| 3. Meravella de nit: planta de l'espècie Mirabilis jalapa, originària d'Amèrica; cast. maravilla de noche, dondiego de noche.
    Fon.: məɾəβέʎə (Barc.); maɾaβéʎɛ (Ll.); maɾavéʎa (Cast.); maɾaβéʎa (Val.); məɾəvə́ʎə, məɾəvə́јə (Palma).
    Etim.: del llatí mirabĭlĭa, ‘coses admirables’.