DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MERAVELLAR v. tr.
Colpir d'admiració; cast. maravillar. Foren meravellats Evast e Aloma de les paraules que dix Blanquerna, Llull Blanq. 5. Stech molt meravellat de la bella ordinació del joch, Scachs 10. a) refl. Yo no'm marauell de vostra pintura, Proc. olives 25. L'au desniada que, en llançar-se a l'espai, es meravella de les immensitats que descobreix, Ruyra Pinya, ii, 203.
    Fon.: məɾəβəʎá (or.); maɾaβeʎá (occ.); maɾaβeʎáɾ (val.); məɾəvəʎá (mall.).
    Etim.: derivat de meravella.