Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mesa
veure  2. mesa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MESA f.
|| 1. Acció de metre o posar una cosa. Especialment: a) ant. Entrega, lliurament? Que en lo capílol prop dit no sia entès o comprès vi que'l cònsol haje mès per ses meses o meses, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 159). Los honorables consellers comanaren una mesa de forment de la ciutat, doc. a. 1452 (Ardits, i, 149).—b) Estesa del carbó cuit, que es fa en desfer la pila (Empordà).
|| 2. Tina dels adobers, dipòsit d'un metre cúbic de capacitat, revestit interiorment de cairons o rajoles, dins el qual es posen fins a quatre palms d'aigua i quatre sacs de roldó, tot ben remenat i mesclat, i després hi llencen les pells (La Bisbal, Igualada).
|| 3. Brotada; conjunt de brots que treu un cep o altra planta (Igualada, Ll., Segarra, Conca de Barbarà, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa); cast. retoñadura, renuevo. De las matexas vergas o meses del arbre del any matex, pendreu de la mesa tendra, Agustí Secr. 69. a) fig. En lo camp de la justícia, en lo qual la mesa de pau molt ampla brota, Const. Cat.,
|| 4. Espessor de brins dels cereals; frondositat dels sembrats (Mall.). «Enguany hi ha molta mesa». «Mira quina mesa de blat, en aquell sementer!»
|| 5. Porció de sementer que correspon a un parell per a la llaurada (Llucmajor). Senyar o Tallar meses: assenyalar dins el sementer la porció corresponent a cada parell (Mall.).
    Fon.:
mέzə (or.); mézɛ (Ll., Gandesa); méza (Tortosa); mə́zə (Mall.).
    Etim.:
forma femenina de mès, part. pass. de metre, ‘posar’; així mesa significa originàriament ‘posada, acte de posar’.

2. MESA f.
|| 1. Taula en general (Fraga, Tamarit de la L., Alguer); cast. mesa. Una caldera un poch vella, | una mesa de pastar, Toda Poes. sard. 78.
|| 2. Taula de l'altar sobre la qual es diu la missa; cast. mesa. Fins la mesa del altar, Guimerà Poes. 234. Un raig de sol... vestí d'or vell i noble la sagrada mesa, Romeu OP 137.
|| 3. Conjunt de les persones que dirigeixen una assemblea o corporació; cast. mesa.
|| 4. Partida de billar. Tràurer de lloch a una bolilla jugant a mesa, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. Mesa de guarnició: tauló empernat de cantell al costat d'un vaixell, des de davant de cada arbre cap a popa; serveix per a subjectar-hi els cadenots, fent treballar així els obencs en direcció més convenient per venir més en línia dreta amb l'encapelladura (Barc.).
    Fon.:
mésə (or., bal.); mésa (Tamarit); mézɛ (Fraga); méza (Alg.).
    Etim.:
del llatí mensa ‘taula’, segurament per conducte del castellà mesa.