Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mesclar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MESCLAR v. tr.
|| 1. Ajuntar coses diverses de manera que no se'n vegi la diversitat, que formin un tot aparentment homogeni; cast. mezclar. Que negú teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Lo pastor és occasió a la mort de les ovelles com mescla los lops ab elles, Llull Cont. 293, 14. Y beu hom l'arçènit mesclat ab fin brou, Passi cobles 34. Especialment: a) fig., aplicat a coses immaterials. Havia seny natural mesclat ab devoció, Llull Blanq. 57. Ab quantes amargures és mesclada la dolçor da la benanança mundanal, Genebreda Cons. 75.—b) Ajuntar diverses famílies o nissagues, per la unió entre individus d'una i altra. N'i a tres qui són mesclats de nobles e no de bons, Flos medic. 127 vo.—c) Ajuntar un color a un altre en el mateix objecte. Es diu especialment del verolar o prendre color dels raïms quan comencen a madurar (Penedès).—d) Ajuntar les cartes de manera que restin desordenades, per a poder-hi jugar (Mall.); cast. barajar.e) Fer intervenir en una acció o assumpte; refl., Intervenir-hi. Gran colpa és algú mesclar-se en alguna cosa, Cons. Prov. 3. ¿A vós qui us hi mescla en fer-los tal guerra?, Brama llaur. 175. No me mescleu en vostre crim, Lacavalleria Gazoph.—f) ant. Promoure entre diverses persones (lluita, batalla, etc.). Per paor de la brega que no's mesclàs entre nós, Muntaner Cròn., c. 231. Veé que la brega era tan mesclada que no era a ells de tornar, Pere IV, Cròn. 286. S'egualarà semblant querella que vós mesclau, Somni J. Joan 2220.—g) ant. Mesclar mal: posar mal, promoure discòrdia. Han lengues dobles en dir legoteries e en mesclar mal, Genebreda Cons. 91. Molta divisió e molt mal ha mesclat en la dita vila, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli).
|| 2. ant. Trencar, reduir a bocins? Pus profitosa cosa serà menjar d'ordi, mundat primerament tro que sia mesclat, Arn. Vil. ii, 221 (el text llatí diu «usque ad rupturam»).
    Loc.

Mesclar cols amb caragols (mall.) o Mesclar ous amb caragols (men.): mesclar coses que no s'avenen o que cal mantenir ben separades.
    Fon.:
məsklá (or., bal.); mesklá (occ., Maestrat); meskláɾ (val.); meskʎá (Benavarre).
    Sinòn.:
barrejar, barallar.
    Etim.:
del llatí *mĭscŭlare, dim. de mĭscēre, mat. sign.