Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mesell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MESELL (ant. escrit masell), -ELLA adj.
|| 1. Leprós (Tortosa, Vinaròs); cast. leproso. De costera de bèstia ni de clapa de mesell... no ix, Sènyer, tanta de pudor, Llull Cont. 128, 17. A los masells appella hom sans, Gènebreda Cons. 93. Axí com los mesells, que 'ls fan estar apartats perque la malaltia no's pegue als altres, Sermons St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 334). Y la qu'és masella y pobra, | recuyga's al espital, Cançó de les dones, 13.
|| 2. (Porc o carn de porc) que té una granellada pustulosa, efecte d'una malaltia ocasionada per un paràsit que s'allotja en els músculs i que produeix el cuc solitari en les persones que en mengen (pir-or., or., occ., val.). Si lo carnicer com comprarà porch e com lo compre no'l trobe mesell, doc. a. 1370 (BABL, xii, 138). No vena carn mesela ne malsana, Ordenacions de Valls, a. 1390 (arx. mun. de Valls). Tota carn mesella e corrumpuda o mal sana en les taules no deu esser posada ne venuda, Cost. Tort. IX, xvi, 1.
|| 3. Ple, carregat de cosa en gran nombre, generalment dolenta, però per extensió també es diu de cosa bona (Mall., Men.); cast. infestado, lleno. «Es nin té es capet mesell de clapes». «Estan mesells de puces, de xinxes», etc. Cops d'espasa, ¿qui los conta? | Sols sé que mesell n'estic, Aguiló Poes. 239. Té es peus mesells de sedes, Roq. 5. Ses tanyades verdes y maselles de pareya, Ignor. 78. Aire masell de boscana flaire, Costa Agre terra 12.
|| 4. Insensible als cops, al dolor (Empordà, Plana de Vic). Com si fos masella: ni resistia, ni protestava, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 162). Ni's plorava ni's reya, com si tots fossin masells, Girbal Pere Llarch, 122. Lo que convenia era assorollar aquella atmosfera mesella i paralitzada, tornant-li el moviment i la sensibilitat, Ruyra Pinya, i, 80.
|| 5. (Terra) grassa i de mal treballar (Pineda).
|| 6. Aturat d'enteniment, imbecil. He, he!—riu en Raventxina, que és una mica mesell, Espriu Lab. 58. El sostenen i defensen dos àngels grassons, de rialla mesella, Espriu Anys 106.
    Refr.
—a) «A ell, que és mesell!»: es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por (Val.).—b) «Al que tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell» (Alcoi).
    Fon.:
məzéʎ (or., bal.); mezéʎ (occ., val.).
    Etim.:
del llatí misĕllu, ‘miserable’.