Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mestral
veure  2. mestral
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MESTRAL m.
Nord-oest; vent del nord-oest (es diu a la ribera catalana des del Rosselló fins a Guardamar, i a les Balears); cast. mistral. Estam a cobri de l'airada ruda | del brunzidor mestral, Salvà Poes. 10. El mestral és un vent molt sec i violent, temible per als agricultors i per als mariners. «Si jo pogués, tancaria | amb cent panys es vent mestral; | així, pentura plouria | molta d'aigo de canal» (cançó pop. Mall.). «Dau-nos un bon vent, Senyora, | sols que no sia mestral, | que n'és un ventet tan mal | que sa terra i tot tremola» (cançó pop. Mall.).
    Loc.

Esser com es mestral, o Fer més mal que es mestral, o Fer més renou que es mestral: esser molt sorollós o destructor (Mall.). «Jo vaig esser lliberal | per donar-te s'amor meva, | i tu, per dar-me sa teva, | fas més renou que es mestral» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «Es mestral és sa granera del cel»: es diu perquè aquest vent espargeix els núvols (Mall.).—b) «Es mestral dorm a ca-seva» (Men.); «Vent mestral no acaba es jornal» (Men.): significa que el mestral sol posarse en venir la nit.—c) «Vent mestral, vent real» (Griera Tr.); «Vent mestral, vent d'empenta» (Men.).—d) «Vent mestral, peix de tall»: ho diuen els pescadors (Men.).—e) «Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral».—f) «Entre Tots-Sants i Nadal, ni boires ni mestral».—g) «El xaloc és l'alcavot del mestral»: es diu perquè sol precedir-lo (Altea).—h) «Mestral i tramuntana, en esser a l'hivern, treuen diables de l'infern» (BDC, xviii, 264).—i) «Déu mos guarde de tot mal i de ratxa de mestral» (Altea).—j) «Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet» (Sanchis Vents 21).
    Var. form.
(val.): maestral.
    Fon.:
məstɾáɫ (or., bal.); mestɾáɫ (Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); maestɾáɫ (Pego, Beniopa, Campello, Al., Guardamar).
    Intens.:
mestralet, mestraló, mestralot.
    Sinòn.:
cerç.
    Etim.:
del llatí magistrāle ‘magistral’ (cf. Rom., xliv, 293).

2. MESTRAL (maestral). m. ant.
Menestral. Lo maestral volrà dar son fill o sa filla al mercader e'l mercader al burguès, Llull Cont. 87, 14. Null maestral ne official no treballa tant en son offici, ibid. 114, 12. Obres sensuals que'ls maestrals an fetes, ibid. 176, 3.
    Etim.:
de menestral, amb el radical modificat per analogia de mestre.