DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MESURAR v. tr.
|| 1. Avaluar les dimensions o quantitat d'una cosa per comparació amb una quantitat determinada de la mateixa espècie; cast. medir. Hom mesura un fust ab altre qual és major, Llull Cont. 284, 3. Facen-li tenir los brazes alt e les mans juntes dementre que'l mesuraran per les espatles, Ordon. Bath. 103. Foll aquell qui puja a cullir lo fruyt e primerament no guarda e mesura la altura del arbre, Eximplis, i, 40. Especialment: a) Avaluar la capacitat o quantitat de volum posant-ne porcions repetidament dins un recipient que serveix d'unitat de comparació. Mesurar oli, mesurar el blat a l'era, mesurar ametlles, etc. A cullerades | tota la mar | vol mesurar, | en clot la buyda, Spill 2507.
|| 2. Apreciar una cosa en el seu valor; considerar el que val, la importància que té en comparació amb altra cosa; cast. medir, valorar. Aquest rey mesurà en sa ànima la gran justícia de Déu, Llull Felix, pt. viii, c. 20. Ab la sua ignocència mesuren la dels altres, Egidi Romà, ll. i, pt. 4a, c. 2. Havia gosat acostar-se, sens mesurar primer ses forces, a sospesar la maça d'Hèrcules, Aguiló Fochs foll. 9.
|| 3. Conformar a una mesura determinada; moderar; cast. mesurar, proporcionar. Aquest moviment mesura e regla tots los altres moviments, Genebreda Cons. 144. Tu est lo bé on tot altre 's mesura, Ausiàs March, cv.
|| 4. Prendre mida; assatjar una peça d'indumentària, de construcció, etc. (Alg.); cast. probar. A poltat tanta vistits de sera de la mara per masural-sas i duna'lus a la jova, rondalla algueresa (ap. Arch. Glott. It. ix, 301).
|| 5. Mesurar-ne o Mesurar-les-hi (a algú): donar-li garrotades o altra mena de cops, tupar (Lluçanès, Plana de Vic, Vallès); cast. zurrar. Contemplant al carreter qui esbravava sa rancúnia mesurant-las als animals y renegant, Pons Auca 263. Lo vicari... se treya los rosaris y allà hont veya el gat les hi mesurava de valent, Jaume Ceps (Catalana, vi, 91).
|| 6. El diccionari Fabra posa també el verb mesurar amb l'accepció de ‘tenir tal o tal dimensió’, i porta aquest exemple: «La torre mesura trenta metres del cim a la base». Però creiem que aquesta accepció és inexistent en català, i còpia d'un dels significats del castellà medir i del fr. mesurer. El català en aquests casos diu tenir o fer (tants metres, pams, etc.).
    Refr.—a) «En haver mesurat, saben quantes han fetes»: significa que no es poden predir els resultats d'una cosa mentre aquesta no estigui plenament acomplida (Men.).—b) «Qui mesura, dura, a despit de mala ventura»: vol dir que l'home previsor es pot defensar contra les adversitats.—c) «Mesura el savi quan l'orat deixa la quartera»: significa que l'home prudent fa les coses més prest que el qui no té bon cap.—d) «Qui oli mesura, els dits se n'unta» (Urgell, Segarra).—e) «Qui aigua atura, blat mesura».
    Fon.: məzuɾá (or., bal.); mezuɾá (occ., Maestrat); mezuɾáɾ (Cast., Al.); mesuɾáɾ (Val.); mazuɾá (alg.).
    Etim.: del llatí mensūrare, mat. sign.