DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. META f.: cast. meta.
|| 1. Cadascun dels dos pilars o fites situats a un extrem i a l'altre del circ i que servien per a senyalar el lloc on havien de girar les quadrigues en una cursa. Aquell cavall, per l'ample espai olímpic, vers la meta, irà suant, Riber Geòrg. 70.
|| 2. Terme assenyalat a una cursa.
|| 3. fig. Terme a què es deu arribar; fi que cal atènyer. En el mirador de la galeria, meta de sos desitjos, Pons Auca 305.
    Fon.: mέtə (Barc.); méta (Val.); métə (Palma).
    Etim.: pres del llatí mēta, mat. sign. || 1.

2. META f.
|| 1. Mamella, en el llenguatge infantil; cast. teta. Xuclen fort la meta, i aixís raja la llet abundant, Scriptorium març 1925.
|| 2. pl. Acció de mamar; la llet que es mama, en llenguatge infantil. No te les acabaràs, no, les metes dolces de la dida, Ramon Vaca llet 52.
|| 3. Metes de burra: planta de l'espècie Clavaria pistillaris (V. bossa, III, || 1).
    Fon.: mέtə (or.).
    Etim.: reducció infantil de mameta, dim. de mama.

METÀ m., neol. quím.
Hidrocarbur gasós, inflamable, que s'anomena també gas dels pantans; cast. metano.