DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. METGE m.
|| 1. El qui practica l'art de guarir o té el títol legal per a exercir-la; cast. médico. En lo metge és significada art de sanar los malautes, Llull Cont. 185, 16. Feren venir los metges e curaren les nafres, Tirant, c. 19. Aquell consol que solen trobar els malalts en l'enraonament d'un metge que sap encoratjar-los, Ruyra Pinya, ii, 93. Metge de la casa, o metge de capçalera: el metge ordinari d'una casa, d'una família. Metge forense: el qui informa davant els tribunals, quan n'és requerit, sobre qüestions de medicina relacionades amb crims o accidents. Els sants metges: nom que es dóna als sants Cosme i Damià, patrons dels qui professen la medicina. Anar de metges: emprar els serveis professionals dels metges; estar malalt i en tractament mèdic. Riure's del metge: estar completament sa. Té forsas y salut y es riu d'es metje, Aguiló Poes. 184. No caldre a algú cercar metge: (ant.) esser mort. Que no li calech cercar metge, Muntaner Cròn., c. 134.
|| 2. Peix de l'espècie Ophidium barbatum (Costa de Llevant), que a altres regions s'anomena pixota.
Metge: llinatge català.
    Loc.
—Procura estar bo, que et pagaré el metge: es diu humorísticament en acomiadar-se d'algú.
    Refr.—a) «El consol del malalt és el metge».—b) «Metge aconductat, mor de gana o rebentat».—c) «Qui pixa clar, no ha de menester metge»: es diu referint-se al qui parla clar i diu les veritats sense revolteries.—d) «Peus freds i cap calent, que vingui el metge corrents»; i recíprocament, «Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents»: es diu per significar que tenir el cap calent i els peus freds és senyal de malaltia greu, i tenir el cap fred i els peus calents és senyal que el malalt es guarirà.—e) «Mal va el malalt que fa hereu el metge»: vol dir que en tal cas, el metge procurarà no curar-lo.—f) «Tarannina tarannana, s'ha de fer lo que el metge mana».—g) «Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora».—h) «Els metges són com els lladres: surten quan un menys s'ho pensa»: es diu perquè els metges no solen tenir hora fixa per a anar a cada malalt, perquè llurs ocupacions varien cada dia segons l'estat dels diversos pacients.—i) «Al metge, al confés i a l'advocat, diga'ls sempre la veritat».—j) «Metge piadós, nafra pudenta»: significa que la compassió del metge refractari a aplicar remeis dolorosos fa emmaleir la ferida o malaltia.—l) «Metge vell i cirurgià jove»: significa que és molt estimable l'experiència del metge i el bon pols del cirurgià. Altres ho completen dient: «Metge vell, cirurgià jove i apotecari coix», volent significar que l'apotecari no ha de trescar d'ací d'allà, sinó que convé que estigui dins casa seva.—m) «Ni metge jove ni barber vell»: és una variant de l'anterior.—n) «Un metge, cura; dos, espatllen; i tres, maten»; «Qui té metge, en té un; qui en té dos en té mig; i qui en té tres, no en té cap»: significa que com més metges té un malalt, més mal servit n'està.—o) «Les errades dels metges, la terra les tapa»; «Lo que el metge erra, cobri la terra»: es refereix a la impunitat en què queden les defuncions ocasionades per les equivocacions dels metges.—p) «Hi ha més metges que malalts»: es diu quan hi ha més sol·licitants d'una cosa que maneres de concedir-la.—q) «Més val sentència de metge que de jutge» (o «que de botxí»): significa que és preferible perdre la salut o la vida a perdre l'ànima o l'honor.—r) «Hi ha metges i matxos»: joc de paraules per a indicar que de metges n'hi ha de bons i de dolents.—s) «Jo que tenc es dit bo, merda p'es metge!»: es diu referint-se a la indiferència o despreocupació amb què mira les coses aquell que està ben situat (Men.).—t) «De metge, poeta i boig, tots ne tenim un poc»; «De metge, boig i poeta, tots en tenim una miqueta».—u) «Qui als quaranta metge d'ell no és, ase és» (Alcoi).—v) «Metge de València, faldons llargs i poca ciència»: al·ludeix al poc cabal que convé fer de l'exterioritat o bona presentació d'algú.—x) «Contra el mal de la mort no hi valen metges».—y) «Malalts d'amor, metges no en curen».—z) «Llarg mal, cansa el metge i el malalt».
    Fon.: méʤə (pir-or., or., bal.); meʤe (Sort, Tremp, Organyà, Oliana, Ll., Balaguer, Artesa, Cast., Sueca, Xàtiva, Alcoi); méʧə (Puigcerdà, Bagà, Berga, Barc.); méʧe (Andorra, La Seu d'U., Vilaller, Ponts, Val.); méʒe (Morella, Llucena); méʣe (Castelló); mέʤi (Isavarri).
    Intens.:—a) Augm.: metjàs, metjarro.—b) Dim.: metget, metgel·lo, metgeu, metgiu, metjó.—c) Pejor.: metjot.
    Etim.: del llatí medĭcu, mat. sign.

2. METGE topon.
Riu que neix a la serra de Queralt, passa per Berga i aflueix al Llobregat.
    Etim.: segons Montoliu Noms fluv. 12, del llatí medĭu ‘mitjà’. Però és dubtós aquest origen.