DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MEUCA f.
Planta gramínia de l'espècie Sorgum vulgare, de canyes llargues d'un metre a un metre i mig i semblants a la canya ordinària, fulles asserrades i rasposes, panolla contreta i espiguetes pubescents, que es conra com a planta farratgera (Plana de Vic, Vallès); cast. sorgo. Ha hagut de donar les sopes al menut..., la perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques, Bertrana Herois 102.
    Fon.: mέwkə (or.).
    Etim.: V. melca.

2. MEUCA f.
|| 1. Ocell nocturn, considerat vulgarment com a femella del mussol (Manresa, Pallars, Ribagorça, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell) és el que s'anomena generalment òliba; cast. buho.
|| 2. fig. a) Campaneta petita que es tocava el dia de santa Llúcia i era propietat del gremi dels paletes (Àger, ap. BDC, xviii, 55).—b) Nom d'una campana de la catedral de Lleida, que es toca a la mort del bisbe o dels canonges i després li lleven el batall (Aguiló Dicc.).
|| 3. Prostituta (Barcelona). Les cases de meuques de sobre muralla,... apareixien estranyament quietes, Caselles Mult.120.
|| 4. Dona beneitota (Valls); cast. tonta.
|| 5. m. Home pillastre, de mala intenció (Solsona, Cardona, Gironella); cast. pícaro. «Quin meuca, que n'hi ha, d'aquell!»
|| 6. Dona ploraire, gemegadora (Reus).
|| 7. Vergonya, motiu d'avergonyiment (Reus). «Això ens serà molta meuca».
|| 8. Gallina meuca: la que té la malaltia que fa tornar groc el bec i les potes (Martorell, ap. Aguiló Dicc.).
|| 9. Braç reculatacos que hi ha en molts telers mecànics amb joc de calaixos (Pons Ind. text.).
    Refr.
—«Si no hi hagués alcavotes, no hi hauria meuques».
    Fon.: mέwkə (or.); méwka (Esterri, Pont de S., Pobla de S.); méwkɛ (Sort, Tremp, Ll., Balaguer, Pla d'Urgell).