Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mia
veure  2. mia
veure  mià
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MIA adj. poss., forma arcaica i dialectal,
per meva; cast. mi, mía. Aquesta forma s'usa normalment en el rossellonès i en l'alguerès, i esporàdicament en cançons, refranys i frases fetes en les altres regions. També s'usa en el llenguatge poètic. Tota la mia volentat e tota la virtut de ma intelligència, Llull Gentil 291. Coman mi e les mies gents, Muntaner Cròn., c. 58. Ni quant fortifiquen la mia rahó, Proc. olives 400. Que la terra sia mia per tostemps, Tomic Hist. 98. Tu seràs l'esposa mia, Verdaguer Idilis. Amor de l'ànima mia, Costa Poes. 35. Passa la flor de l'amor mia, Alcover Cap al tard 71. A punt de pastora mia: en el punt millor, totalment preparat per a una cosa. Sa capella està a punt de pastora mia, Ignor. 3. «Casa mia, per pobra que sia»: refrany que significa que la casa pròpia és preferible a qualsevol altre lloc per bo que sigui.
    Fon.:
míə (pir-or., or., bal.); mía (occ., val., alg.).
    Etim.:
del llatí mĕa, mat. sign.

2. MIA f.
Mare de joc, o sia, lloc on el jugador pot refugiar-se quan és perseguit (Valls).

MIÀ
Reducció del nom personal Damià.