DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MILITAR
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a la milícia, a l'exercici de les armes; cast. militar. Per mellor segurtat de nostra persona, armes militars ab si... appareylades haja, Ordin. Palat. 64. Esquiuant joch de canyes, pilota e altres exercicis militars, Alcanyís Reg. pest. 17. Es menester que la disciplina militar se observe, Lacavalleria Gazoph. Una música militar tocava, Galmés Flor 175. a) ant. Cavalleresc. En tan alt grau excelleix lo militar stament, Tirant, c. 1. Entre tant otorgàs un privilegi militar, Boades Feyts 165.
|| 2. m. El qui professa la milícia; cast. militar. Anaren ab lo dit infant molt nobles barons e cavallers e altres militars, Tomic Hist. 114. Si emperò lo actor o reo qui no serà militar pledejarà contra militar en la cort del veguer, Pragm. Aud. Mall. 19 vo. Filla d'un militar difunt, Ruyra Flames 168.
    Refr.
—«El militar a la guerra, i el pagès a la terra».
    Fon.: militáɾ (Barc., Val., Palma).
    Intens. (del || 2):—a) Augm.: militaràs.—b) Dim.: militaret, militaretxo, militareu, militaró.—c) Pejor.: militarot.
    Etim.: pres del llatí mīlitāre, mat. sign.

2. MILITAR v. intr.
|| 1. Servir en la guerra; cast. militar. a) fig. Prendre part activa en les gestions d'un partit polític o d'altra mena.—b) fig. Combatre, vèncer dificultats. En lo món franchs militant | ab Jesús triumfaran, Spill 35.
|| 2. fig. Prestar ajut; cast. militar. Al respecte la mateixa rahó milita en cas que dels nous faltàs algú, Rúbr. Bruniquer, i, 65.
    Fon.: militá (Barc., Palma); militáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí mīlĭtāre, mat. sign.