Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mill
veure  2. mill
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MILL m.
|| 1. imatge  Planta gramínia de l'espècie Panicum miliaceum, de fulles allançades, amples, panolla pubescent, penjada i molt ramosa, i grans molt petits que serveixen d'aliment a l'aviram i reduïts a farina se'n fa un pa de baixa qualitat (or., occ., val., bal.); cast. mijo, borona. Aquell qui rega lo mill li'n haje a donar per raguar ortalissa, doc. a. 1370 (BABL, xii, 132). Fornit de moltes vitualles, ço és de mill e de forment, dacça e panís, Tirant, c. 302. Sie posat mill en una paela, Tres. pobr. 16. Lo mill encara nudrex menys que lo ordi, Albert G., Ques. 4 vo.
|| 2. Mill bord o Mill grua o Mill gruer o Mill roquer: planta borraginàcia de l'espècie Lithospermum officinale, i també de la Lithospermum purpureo-caeruleum, de fulles lanceolades, flors blanques i grans petits, blancs, lluents i duríssims; cast. mijo de sol, granos de amor. En català s'anomena també mill del sol, i diuen que es cria a llocs molt ombrívols, on no hi toqui mai el sol. Hun altre marçapà ab VIII onces de mill cruer, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca de Val.). Hajats milium solis, en altra manera appellat mill gruer, Anim. caçar 66. a) Mill del sol petit: borraginàcia de l'espècie Lithospermum arvense; cast. mijo del sol agreste.
|| 3. Mill africà o de les Indies: melca.
|| 4. Mill italià: gramínia de l'espècie Setaria italica (Urgell). V. panís.
    Loc.
—a) No valer un gra de mill: no tenir cap valor. No val un gra de mill, Ausiàs March, cvi.—b) Esser curt com pasta de mill: esser curt de paraules, poc amic de discutir (Rosselló).
    Fon.:
míʎ (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Var. ort.
ant.: mil (Esmina de mil, Leuda Coll. a. 1249); miyl (Si'l froment... sia mesclat de miyl o d'altra mala erba, doc. a. 1176, 2ap. Miret Templers 542; Ordi, miyl, vessa, doc. a. 1295, ap. RLR, v, 87).
Mill: llin. existent a Olvan, Mataró, Tàrrega, Albagès, St. Martí de M., Bràfim, etc.
    Etim.:
del llatí mīlĭu, mat. sign. || 1.

2. MILL adj., grafia ant.,
per mil (numeral). An mill CCC quoaranta e tres, doc. a. 1343 (Priv. Ordin. Valls Pir. 238). Noranta set vegades mill, Eximplis, i, 253.