DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MILLOR (i dial. mellor).
|| 1. adj. Més bo; cast. mejor. Són més e mellors les dues figures, Llull Cont. 315, 28. Era tengut per lo pus savi príncep e millor d'armes, Muntaner Cròn., c. 42. Pusquen haver mellor edificació, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 189). Millor espia he que no creeu, Metge Somni iii. La ley chrestiana és millor que la secta de Mafumet, Tomic Hist. 79. Menaran mellor vida que sons pares, Massó Croq. 30. El millor (lo millor): la cosa millor. Tria dintre ma casa del millor que hi ha, Alcover Poem. Bíbl. 30. Y lo millor és que ells mateixos s'els fan, Martí G., Tip. mod. i, 1. Al millor: en el moment principal o més oportú. Lo vi és fallit al millor del dinar, Villena Vita Chr., c. 113. A lo millor el senyor rector va entrar, Massó Croq. 47. a) m. Persona més distingida o principal. So stat fort irreverent a mos millors e majors, Eximenis Conf. 19.—b) Més fàcil. Se avense molt més perque el fruit no se pert y és millor de cullir, Fontanet Conró 14.
|| 2. adv. Més bé; cast. mejor. Per tal que millor fos exaudida sa oració, Llull Blanq. 1. Puxa millor sostenir les messions, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 164). Sonaren molt millor del que solien, Paris e Viana 3. E donchs, vejam qui millor n'ix d'aquesta brega, Somni J. Joan 496. Vol veure-la millor, Canigó iv. Pren millor sa volada l'esperit, Costa Poes. 25. D'allò millor (o De lo millor): d'allò més bé, de la millor manera. La dona era desperta i hu duia tot de lo millor, Alcover Cont. 52. Al millor que...: de la millor manera que... Feren eixir lo amich al millor que pogueren que no fos sentit, Faules Isòp. 139. Com més aviat, millor, Ruyra Parada 14. a) Millor!: exclamació amb què es manifesta la satisfacció i preferència per allò que algú acaba de dir. Millor! baldament s'ho endugués tot en orris!, Ruyra Parada 77. Millor, home! aixís tindràs qui t'ajudi, Pons Auca 45.
    Loc.
—Anar de bo a millor (ant. de bé en millor): progressar millorant. Lo seu viure de bé en millor fóra anat, Curial, i, 10.
    Fon.: miʎó (or., occ., Maestr., bal.); miʎóɾ (val.); miʎú (pir-or.); məʎó (forma conservada entre gent vella en cat. or. i bal.; la tenim recollida a Agullana, Gir., Rupit, St. Hilari SC, Igualada, Sitges, Vendrell, Reus, Men. i Eiv.). La forma femenina és normalment igual a la masculina, però existeix dialectalment la forma de femení analògic millora (Ross., Dénia, mall., men.), com es veu en aquest refrany: «A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores». En el Rosselló existeix també la forma femenina millona (pronunciada miʎúnə) construïda damunt la masculina milló (=millor) per analogia dels derivats en -ona de noms acabats en -ó.
    Var. ort. ant.: meylor (Jaume I, Cròn. 1; Llull Gentil 4); milor (Llull Cavall. 7 vo; Graal 87).
    Sinòn. ant. (en l'ús adverbial): mills, mils.
    Etim.: del llatí mĕliōre, mat. sign. || 1.