DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMILLORAR (i arcaic mellorar). v.: cast. mejorar.
|| 1. tr. Fer esser millor; fer passar a un estat millor. Porem mellorar aquest monestir, Llull Blanq. 20. Per amor de Déus millorats-nos la resposta, Muntaner Cròn., c. 104. Mas no la vull, si Déu no la mellora, Ausiàs March, lxxxviii. Per vosaltres hauré a millorar lo menjar acostumat, Eximplis, i, 203. Especialment: a) Donar avantatge a algú, a alguna cosa, en cert aspecte. Sia tengut ell de millorar los mariners de lurs loguers, Consolat, c. 144. No te'n milloraries d'una agulla, Curial, ii, 99. Terres millorades d'abres, Alcover Cont. 237.—b) Afavorir un testador a algun dels hereus, deixant-li més béns que als altres.—c) Pujar o augmentar la dita, l'oferta en una subhasta. Reprenia l'encantaire...—Dues centes pessetes, a les dues. ¿Volen millorar la proposició?, Pons Com. an. 45.
|| 2. intr. Esdevenir millor; alleujar-se un malalt, un mal. Millorà més en un any que un altre no feya de dos anys, Muntaner Cròn., c. 6. Com lo senyor duch ere ben mellorat del accident que haut ha, doc. a. 1375 (Roca Medic. 91). Li era començat lo mal, mas era millorada, Pere IV, Cròn. 284. Sa malaltia | vent incurable, | desesperable | de millorar, Spill 3043. Si se cansa o es seus parents milloren de fortuna, podrà tornar-se'n a viure amb ells, Ignor. 24. No perdia mai les fiances de millorar de sort, Ruyra Pinya, ii, 147. a) usat també com a refl.: No's creix ne's millora Déus, Llull Felix, pt. viii, c. 10. Y veuen que nunca se pot millorar, Viudes donz. 307.
Refr.
—«Mal que no millora, sempre pitjora».
Fon.: miʎuɾá (pir-or., or., men., eiv.); miʎoɾá (occ., mall.); miʎoɾáɾ (val.).
Var. ort. ant.: milorar (doc. a. 1506, BSAL, x, 304); melorar (Llull Cont. 366, 30); melhorar (doc. a. 1337, Priv. Ordin. Valls Pir. 220); meylorar (Jaume I, Cròn. 488; Llull Gentil 287); meyorar (doc. segle XIII, Anuari IEC, i, 295).
Antòn.: pitjorar, empitjorar.
Etim.: del llatí meliōrāre, mat. sign.