DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MINA f.: cast. mina.
|| 1. Pas subterrani, obrat per a diferents fins (comunicar un lloc amb un altre, extreure minerals, conduir aigües, atacar amb explosius les fortificacions enemigues, etc.). Fan preparatoris de enginys e bastides e mines, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 261). Ordenà que fos feta una contramina y en totes les cambres baxes fossen posats bacins de lautó per ço que com caven en la mina e són prop de hauer-la cauada, Tirant, c. 324. Qui vol or fí, lo cerca en la mina, Verdaguer Flors Maria 83. Baxant per una mina a la costa, Costa Agre terra 160. Mina albellonada: mina coberta amb obra gairebé sempre amb peces de mida expressa, anomenades peces de mina, les quals es col·loquen apuntades una contra l'altra (Camp de Tarr.). Mina bancada: la que té revestides les parets o el sostre o totes dues coses alhora. Mina blanca: la que té per parets i sostre la terra o pedra mateixa que ha estat oberta (Cost. Cat. ii, 93). Mina del tren: foradada, túnel (Camp de Tarr.).
|| 2. fig. Allò que produeix abundància de coses útils, de riquesa, etc. De virtuts abundant mina, Cobles Turch. Jo era sa mina que ella esplotava, Maura Aygof. 23. Un camp d'aquests a les méves mans seria una mina d'or, Ruyra Parada 174.
|| 3. Artefacte que fa explosió tot d'una que és tocat el seu dispositiu. «Han sembrat de mines la badia». Camp de mines: lloc on hi ha disposades moltes mines explosives.
|| 4. Grafit emprat en la confecció de llapis. «He trencat la mina, no podré escriure».
|| 5. Borratxera (Griera Tr.).
    Loc.
—Enviar o Passar a ses mines d'es sofre: esvair algú o alguna cosa, fer-lo desaparèixer, aniquilar-lo. Ai de sa sociedat si no tira aqueix vici a sa paret, si no el passa a ses mines des sofre!, Alcover Cont. 586.
    Fon.: mínə (or., bal.); mínɛ (Ll.); mína (val.).
    Etim.: del gàl·lic *meina ‘metall en brut’ (REW 5465). La forma catalana antiga és mena; és possible que la forma mina ens hagi vingut per conducte del fr. mine o de l'it. mina.

2. MINA f.
Moneda antiga de Grècia i Roma, equivalent a 100 dracmes; pes equivalent a 124 grams; cast. mina.
    Etim.: del llatí mina (gr. μνᾶ), mat. sign.

3. MINA f. (gal·licisme)
Rostre, aspecte de la cara. Home de bona mina, Lacavalleria Gazoph. Ell té la mina de un foraster, ibid. A sa mina vós lo pendríeu per home de bé, ibid. Bona mina y dolent joch: odi encubert ab semblant de amistat, ibid.
    Etim.: pres del fr. mine, mat. sign.

4. MINA f.
Fil que volta tota la vora de les xarxes i que fa l'ofici de vorada; és el lloc on es claven o cusen els ploms que han de servir de llast (BDC, xiv, 39).

5. MINA topon.
Possessió del terme de Llucmajor, i una altra del terme de Pollença (Mall.).
    Etim.: desconeguda. En el llibre del Repartiment de Mallorca trobem citada l'alqueria Minur (terme de Montuïri), que podria representar el llatí minor i esser l'origen de l'actual topònim Mina.