Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ministeri
veure  2. ministeri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MINISTERI m.: cast. ministerio.
|| 1. Ofici, funcions del qui té el deure d'executar alguna cosa, especialment si aquesta és elevada i respectable. Es lo fruyt apostolical salvació de gents e ordenat ministeri com Déus sia conegut, membrat e amat, Llull Arbre Sc. ii, 104. Lo cruel ministeri que hauia d'exercir, Valter Gris. 8. Hach ministeri | angelical | dominical | nunciador, Spill 11318. Especialment: a) Funcions de sacerdot. Has fet, en les primícies d'altíssim ministeri, Costa Poes. 91.
|| 2. Càrrec de ministre d'un Estat.
|| 3. Cadascun dels departaments en què es divideix la governació de l'Estat. Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de la Guerra, etc.
|| 4. Edifici on hi ha les oficines d'un d'aquests departaments.
|| 5. Conjunt dels ministres que dirigeixen el govern d'un Estat. No és caygut es ministeri, Roq. 43.
    Fon.:
ministέɾi (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí ministerium, mat. sign. || 1.

2. MINISTERI m. ant.,
usat abusivament en lloc de misteri. Hun drap de pinzell del ministeri quant Abraam volgué inmolar son fill Isaach, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 418).