Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. minva
veure  2. minva
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MINVA f.
|| 1. Acció i efecte de minvar; disminució; cast. merma, mengua. «La botella de l'oli ha fet una minva de tres dits». «El negoci de llibres té moltes minves». Per follia e per minva d'enteniment, Llull Cavall. 13 vo. Ha gran fam e minua de viandes, Muntaner Cròn., c. 251. Altres obres les quals cessen per minva de diners, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 537). Al senyor rector per les minves de les vintiquatre atxes se posaren al túmol, doc. a. 1665 (arx. mun. d'Igualada). Especialment: a) En les calces o mitges, acció de fer de dos punts, un (Mall., Men.).—b) Descens del nivell ordinari de l'aigua de la mar, del corrent d'un riu, etc. (Mequinensa, Mall., Eiv.). En temps que sia minua d'aygua en lo dit riu, doc. a. 1346 (arx. mun. de Cast.).—c) Les minves o calmes del Gener: disminució del nivell ordinari de la mar i temps bonancenc que sol fer en el mes de gener.—d) Quart minvant de la lluna. Es bledes salticaes... mun pare es fea sempre en la mimba de agost, Cañís 65.
|| 2. Perjudici moral; desprestigi; cast. mengua. Serà prou e honrament del dit senyor rey... e de tots aquells qui seran sos amichs, e gran minua dels enemichs, doc. a. 1292 (Capmany Mem. iv, 19). Es gran minva e dan de tot lo regne, Muntaner Cròn., c. 3. Si tu les menypreses, gran minua fas a Déu, Canals Carta, c. 22.
    Fon.:
mímbə (or.); mímbɛ (Ll.); mímba (val.); míɱva (Tortosa, Cast.); míɱvə (bal.); bímba (Mequinensa).
    Etim.:
derivat postverbal de minvar.

2. MINVA f.
Minova (men.). Ses minves es curen amb untures en es coll amb sagí de gallina i un talequet de cendra calenta, Camps Folkl. ii, 124.
    Fon.:
míɱvə (men.).
    Etim.:
de adiva, amb contaminació de minva art. 1.