DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MINYÓ m.
|| 1. Noi; pàrvul o adolescent; cast. chico. Segons les comarques, es dóna al mot minyó una extensió d'edat més o menys gran (cosa que succeeix també amb noi, xic i altres mots semblants): a Mallorca i Menorca s'ha perdut gairebé completament el mot minyó, però la gent el coneix com a indicador de ‘noiet, infant petit’; a Alguer indica un infant d'uns deu anys; en el català continental, en sentit rigorós sol significar un noi de set fins a quinze anys (Minyó, fadrinet de set fins a catorze anys, diu Lacavalleria Gazoph.), però en sentit ample es diu minyó als adolescents i joves de més edat, i en alguna regió (com la rossellonesa) ve a esser sinònim de «fadrí» o «solter», és a dir, que diuen minyó a l'home fins que es casa. De molt minyó après de blasfemar, Eximplis, i, 94. Jo só despullat d'aquells dons | que vells e jóvens e minyons | han per dret llur, Ausiàs March cxxvii. Del jorn que fou promesa | per esposa al minyó fill d'Isaí, Alcover Poem. Bíbl. 66. En moltes comarques ha desaparegut del llenguatge normal el mot minyó, substituït per sinònims com noi, xic, xiquet, al·lot, etc.; en algunes es conserva només en l'expressió esser bon minyó (Barc., Igualada). a) Minyons de cor: escolanets cantors. Se fassen ruquets als miñons de chor, Actes Cap. Seu Mall., a. 1740, fol 437 vo.—b) A Mallorca es conserva el mot minyó principalment per a designar Jesús Infant. «Lo minyó no vol callar | dins el bres ni en cadira, | sinó que vol reposar | dins los braços de Maria» (cançó pop. Mall.). Un minyó a Betlem, un minyó hi és nat, Aurora 226.—c) Nom dels membres d'una tropa que hi havia a València, dedicada a la persecució de malfactors i a guardar els boscos reials.—d) Minyons de Valls o de Riudoms: mossos de l'esquadra, en el segle passat.
|| 2. pl. Full de paper que conté una història exposada amb gravats i amb els corresponents versets explicatius (mall., men.); cast. aleluya. En aquella botigueta... anaven entrant fuys de minyons y tinta d'escriure, pedres de tro, estampes de sants, Oliver Obres, v, 199.
|| 3. pl. Fils que es posen de tres en tres per fer la vora viva a les flassades (Mall.).
    Refr.—a) «Els bons minyons surten dels ronyons»: significa que per a parir cal patir dolors (Empordà).—b) «Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare»: es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents.—c) «A sants i a minyons, no prometis que no dons»: es diu per indicar que les promeses no han de deixar-se incomplertes.
    Fon.: miɲú (pir-or.); miɲó (or., occ., bal.); mió (Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Berguedà, Plana de Vic).
    Intens.:—a) Augm.: minyonàs, minyonarro.—b) Dim.: minyonet, minyonetxo, minyonel·lo, minyoneu, minyonic, minyoniu.
    Sinòn.:— || 1, noi, xic, xiquet, xicot, al·lot, nin, nen, fadrí.— || 2, redolí, auca.
    Etim.: com el fr. mignon, it. mignone, etc., sembla venir d'un radical miñ- aplicat a denominar de manera acaronadora els gats (cf. REW 5581).