Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  minyona
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MINYONA f.
|| 1. Noia; persona del sexe femení i que no passa de l'adolescència; per extensió, la que passa de l'adolescència però continua fadrina (pir-or., or., occ., alg.); cast. muchacha, chica. Robes de les minyones xiques, doc. a. 1523 (Alós Inv. 41). D'una minyona que hi ha, n'és filla del rey de Fransa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 199). De prompte s'ou lo cant d'una minyona, Canigó x. Si fossis tan bona minyona que em rentessis els plats, Ruyra Flames 143. a) Ses Minyones: nom de les òrfenes asilades a un determinat establiment benèfic de la ciutat de Mallorca. Sempre ha tingut gran cuidado y vigilància esta universitat y regne en que las pobras minyonas òrphens tingan amparo, doc. a. 1621 (Boll. Lul. viii, 98).
|| 2. Criada, sirventa fixa d'una casa (Gir., Barc., Ll., Tarr.); cast. criada, chacha. L'hostalera i les minyones van i vénen de la llar als fogons, Ruyra Parada 104.
    Refr.
—a) «Casa de moltes minyones, tot es gasta per les bodes».—b) «A toc d'oració, les minyones a racó».—c) «La minyona no s'enuig, que la ventura mai li fuig»: significa que encara que passin anys, les noies no han de perdre l'esperança de trobar partit per a casar-se.
    Fon.:
miɲúnə (pir-or.); miɲónə (or., mall.); miɲónɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Gandesa); miɲóna (Andorra, Esterri, Pont de S., Pobla de S.).
    Intens.:
—a) Augm.: minyonassa, minyonarra.—b) Dim.: minyoneta, minyoneua, minyoniua, minyonica.—c) Pejor.: minyonota.