DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MIRAR v.: cast. mirar.
I. tr.
|| 1. Fixar la vista en algú o en alguna cosa. Ella se mirà en un bell mirall que tenia, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Si algú los mirarà les mamelles, les quals elles desigen per tothom esser mirades, amaguen-les corrent, Metge Somni iii. Justes, bous y jochs de canyes | mirau-les del terrat vostre, Cons. casat 152. I amb tristos bels, mirant-me de fit a fit, s'entenen, Atlàntida vi. Mirar de reüll o de cua d'ull: dirigir la mirada obliquament. a) refl., amb datiu afectiu: Nosaltres ens ho miràvem tot, Massó Croq. 172. Vaig mirar-me'l amb una cara tota malagradosa, Ruyra Parada 46.
|| 2. Observar amb els ulls. Pensant en les merauelles del cel vengueren en conexença de Déu; car si bé'l mires, no ha tanta bellesa en cosa corporal, Genebreda Cons. 134. Som stats a mirar la vostra galera, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 93). Carn de vedella | crèyem menjàssem, | ... | tots lo miram | e arbitram | carn d'hom cert era, Spill 1681. Oh! mira-la estimbada rodar-hi des del cim, Atlàntida iv. «Que som de desgraciada! | No tenc ningú que em festeig, | m'enamor de quants ne veig | i de ningun som mirada» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Observar amb la ment per conèixer, discernir, jutjar; considerar. «M'he fet mirar per un metge». Mira quanta honra m'a feta, Paris e Viana 9. Llur voler cech | qual vol no mira, | ans lo ayra, Spill 635. Lo Senyor ha mirat la humilitat de la sua serventa, Villena Vita Chr., c. 34. Mirant la vellea, la verge se spasma, Viudes donz. 383. Mireu si n'era de presumptuós!, Ruyra Parada 3. Ben mirat: loc. adv., si es mira bé, si es considera així com cal. «Ben mirat, no hauríem de fer aquestes coses». Mirar prim: jutjar o obrar amb circumspecció. No creya que mirasses tan prim, Penya Mos. iii, 126. A casa no es mira prim, Vilanova Obres, xi, 105.
|| 4. Jutjar algú o alguna cosa de tal o tal manera; trobar-la igual a tal o tal altra. Sien com a fems mirades | ses lliures, sous y diners, Penya Poes. 104. Se adeliten... a esser mirats e tenguts per savis, Metge Somni iv. Com pago ell | mirant-se bell, Spill 2328. Al mirar-la potser tan espantable, Canigó iv. Des d'aquell moment tots se miraren com una sola família, Penya Mos. iii, 181. «Estimat meu preciós, | no em mireu per tan traidora, | que ma vista s'enamora | de tot quant deis i de vós» (cançó pop. Mall.). Si fas lo que't diré, tornaràs a esser tan ben mirat com abans de tots, Penya Mos. iii, 16. L'estimació pròpia, sens la qual s'és mal mirat en molts llochs, y no's logra la dels estranys, Vilanova Obres, iv, 118.
|| 5. Anar amb compte; posar esment a una cosa; procurar. Lo honor Mostassaf per fer son ofici de mirar que los traginers no venen lo blat, doc. a. 1623 (Hist. Sóller, i, 349). Hi ha qui també mira que sia en lluna vella lo dia de matar el porc, Serra Calend. folkl. 20. Mira de dormir una mica, Ruyra Parada 68.
|| 6. Atendre, fer cas (d'algú, d'alguna cosa). La intenció d'ells era perversa no mirant la fi, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 5. Isop, no mirant rahó, en plegant les ha menjades, Isop Faules 3. Jo no mir de quin arbre som sortida, Penya Mos. iii, 106.
|| 7. Mirar per (algú, alguna cosa): procurar el bé, la protecció d'algú o de qualque cosa. Prech-te molt vulles mirar | per ta ànima mesquina, Cobles Roca. Un criat que miri per la casa, Ignor. 17.
|| 8. refl. Posar esment, pensar atentament; aplicar l'atenció a una cosa. Si ho feien així, s'hi mirarien més a fer una polissonada, Alcover Cont. 47. T'hi miraries amb so rallar, ibid. 29.
II. intr.
|| 1. Dirigir la mirada (cap a un indret). Si miràveu més luny veuríeu una isla, Alegre Transf. 70. Per què mirant a la luna o al sol se veu millor metent la mà davant los ulls, Albert G., Ques. 83. La noya al clar de la lluna | cap a muntanya ha mirat, Collell Flor. 51.
|| 2. Estar situat de cara a, girat vers un indret o un objecte. Dauant una finestra que miraua al cel, Villena Vita Chr., c. 9. Aquesta casa mira a la part de mitgdia, Lacavalleria Gazoph. Se edifica una presó que mira a la plassa, ibid. Eixiren al pati, sobre el qual mirava la nostra galeria, Ruyra Parada 123.
    Loc.—a) Mira, o Mireu, usat en imperatiu, serveix per a cridar l'atenció d'algú sobre allò que es diu o que succeeix. Mira, Rosa, se fa tard y me pareix que ja basta de predicar, Roq. 4. Mirau, que hey va la vida, Penya Mos. iii, 206. Mirau que és molt, germanets!, Penya Poes. 133. Mireu que sóc es pot de sa pega, jo!, Ruyra Parada 32.—b) Mirar contra el Govern, o Mirar contra Déu: mirar a la torta, esser guerx.—c) Mirar-se com els fesols: estar barallats o tenir-se malvolença mútuament (Mall.).—d) Mirar de mal ull: tenir malvolença a qualcú, estar-ne disgustat. Ell me mira de mal ull, Lacavalleria Gazoph. Un atlot brut, espellissat..., si els municipals el troban, el miran de mal ull, Penya Mos. iii, 167.—e) Mirar algú per damunt l'espatlla o per dalt del muscle: mirar-lo amb supèrbia, com a un ésser inferior. Mirant la gent per demunt s'espatla, Roq. 10.—f) Mirar de cara o Mirar la cara a algú: tractar-lo amb la tranquil·litat i normalitat del qui no l'ha ofès. No em mireu mai més sa cara, Ruyra Parada 31. No em tornarà mirar de cara, Roq. 6.—g) Mirar al plat i a les tallades: tenir esment a dues coses al mateix temps.
    Refr.—a) «Molts el miren i pocs el coneixen»: significa que l'aspecte i maneres exteriors no basten per a jutjar bé una persona.—b) «Si tan prim mires, a mitja edat ja no hi veuràs»: es diu als qui són massa primmirats o escrupulosos.—c) «Qui més mira, menys veu»: vol dir que sovint el qui més vigila i pretén de no badar, és enganyat més fàcilment que els altres.—d) «Molt de mirar i poc tocar»: es diu als qui volen posar les mans a coses delicades. A l'Empordà es diu més complet: «Les noies de l'Empordà, molt mirar i poc tocar»; i a Menorca diuen: «Mirar i no tocar, usança de Barcelona».—e) «Mira envant, i no cauràs enrera»; «Qui mira endavant, no cau darrera»; «Qui no mira endavant, endarrera sol caure»; «Qui endavant no mira, endarrera cau»; «Qui no mira envant, cau enrera»: variants d'una mateixa sentència que recomana esser previsors.—f) «Qui mira lluny, cau prop»; «Mira enfora, i cauràs prop»: refrany que indica que l'excés de previsió, o millor dit, la preocupació per les coses a venir, té l'inconvenient de distreure de les coses immediates.—g) «Cadascú mira per ell, i Déu per tots»: vol dir que cadascú ha de mirar pels interessos propis i no esperar que els altres en tinguin cura.—h) «Qui tot ho vol mirar, de casa seva ha de plegar».—i) «Qui té mal al dit i el marit bonic, tot sovint se'l mira».
    Fon.: miɾá (pir-or., or., occ., bal., alg.); miɾáɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model cantar. L'ús freqüentíssim del verb mirar en imperatiu i en frases emfàtiques ha estat causa que les formes d'imperatiu sofrissin contraccions i canvis especials. A Alcoi, la forma emfàtica de l'imperatiu és mera en lloc de mira. A gran part de les comarques catalanes, especialment en el valencià, la forma mira emfàticament s'ha reduït a ma («Ma que ets dolent!»; «Ma quin animalot!»). En combinació amb pronoms i adverbis, també ha sofert contracció convertint-se la forma mira en mi: «mi'qui» (=mira aquí); «mi'l 'quí» (=mira'l aquí); mi't (=mira't); mi-te'l (=mira-te'l); mi'l-te (=mira'l-te). Mi't açò (=mira't açò) es diu a Menorca, on aquesta frase arriba a contreure's tant que es perd el radical de mira i diuen només t'açò («T'açò quina escamparel·la!»).
    Sinòn. ant.: esguardar, guardar, reguardar.
    Etim.: del llatí mīrāre, clàssicament ‘admirar’, però vulgarment ‘esguardar’.