Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  miserable
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MISERABLE adj.: cast. miserable.
|| 1. Digne de compassió per la seva desgràcia, i especialment per la seva extrema pobresa. Alcuns pobres hòmens qui no han mans... e d'altres miserables persones, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 160). Si aquells seran persones miserables, ço és que no hagen béns, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). No'm resta sinó aquest miserable fill, Tirant, c. 3. Casalots d'aspecte miserable, Massó Croq. 39.
|| 2. Extraordinàriament gasiu, mesquí. Lo bastiment en què nos embarcàrem era olandès, y lo capità... protestant, home miserable y avaro, López Rel. 48. Ala allà, miserable! Per tres o quatre confits se fan curts, Roq. 25.
|| 3. a) Que mereix el menyspreu pel seu ínfim valor. Y tot per unes miserables pessetes, Pons Auca 159. Els miserables brins de brossa seca, Ruyra Parada 36.—b) Menyspreable per la seva vilesa moral. La pensa, la qual és estada en temps passat baix gitada e aterrada per les falses e miserables gents, Genebreda Cons. 145. Ans vos dich que és molt miserable de cor qui creu lo contrari, Villena Vita Chr., c. 200.
    Fon.:
mizəɾábblə (Barc., Mall.); miseɾáβɫe (Val.).
    Intens.
superl.: miserabilíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí miserabĭle, mat. sign.