Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  missa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MISSA f.
|| 1. Sacrifici incruent del cos i sang de Jesucrist, que el sacerdot ofereix a Déu sota les espècies de pa i vi, en memòria del sacrifici de la creu; conjunt d'oracions i cerimònies que formen la part externa del dit sacrifici; cast. misa. Per tal que no se'n torbàs lo sagrament de la missa, Llull Blanq. 1. Dir missa: celebrar el sacrifici de la missa. Cantar missa: celebrar-lo solemnement i amb cant. Anar a missa: dirigir-se al temple o altre lloc on se celebra la missa. Oir missa: assistir al sacrifici de la missa, estar present a les cerimònies amb què se celebra. Servir missa: ajudar al sacerdot que diu missa, responent a les seves oracions, abocant el vi i l'aigua en el calze, girant el missal, etc. Venir o Sortir de missa: estar de retorn del temple on s'ha oït la missa. Sien comprades candeles de cera que arden et cremen a les misses qui's cantaran continuament en los altars de la esgleya de sent Francesch, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66). Veu lo rey que exia de hoyr missa, Tirant, c. 6. No guanyaràs cap dobler | i aniràs descalç a missa, Riber Sol ixent 9. Diu missa el bisbe monjo per Gentil, Canigó ix. Tenir missa: haver assistit a missa. «Són les onze i encara no tinc missa». Jugar-se o Salar la missa: no assistir-hi tenint-ne obligació. Missa resada, o Missa baixa: la que se celebra sense cant. Que aytant una missa baxa se diu estan solament en la sglésia, Metge Somni iii. Dehia missa baixa als parroquians, doc. a. 1485 (BSAL, x, 27). Missa alta (ant.) o Missa cantada o Missa major: la que se celebra amb cant de diverses oracions. Si aquell die has ohida missa alta o cantada, Eximenis Conf. 8. Missa de tres: aquella en què, a més del celebrant, actuen altres dos clergues, un dels quals canta l'epístola i l'altre l'evangeli. Missa nova: la primera que celebra un sacerdot després de rebre les ordes majors. Cantar missa: cantar missa nova. Missa d'or: la que celebra un sacerdot en commemoració del cinquantè aniversari de la seva missa nova. Missa seca: la que diu un seminarista sense consagrar l'hòstia, per aprendre de celebrar. Missa de taula o d'estaca: la que se celebrava a hora fixa i en altar determinat. Missa de càrrec: la que cada beneficiat tenia obligació de dir per haver-l'hi imposada el fundador del benefici. Se fixa en la sacristia la llista de los beneficiats que deuen missas de càrrechs, Actes Cap. Seu Mall., a. 1747, fol 145 vo. Missa de comunió: aquella durant la qual es dóna la comunió a alguns o a la majoria dels assistents. Missa de mort, o de difunts, o de rèquiem: la que se celebra en sufragi d'un difunt o difunts. Sien celebrades dues misses de rèquiem, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 49).Missa de cos present: la que se celebra en sufragi d'un difunt el cos del qual està present en l'església o lloc de la celebració; per extensió, la que se celebra en sufragi d'un difunt encara no soterrat, per bé que no estigui en el lloc de la celebració. Missa d'albat o Missa d'àngel: la que es celebra per un difunt menor de set anys. Misses de bolitxada: les que es diuen per un difunt, consecutivament i en la mateixa església (Manacor). Missa d'eixida: la que es diu per acabar els funerals (Empordà). Missa votiva: la que, no essent pròpia del dia, es pot dir en certs dies per vot. Missa de fèria: aquella en què es fan les preces conforme al temps de l'any eclesiàstic. Missa de glòria: la que se celebrava el dissabte de Pasqua. Missa d'es ressuscitoi: l'ofici matinal del dia de Pasqua (Binissalem). Missa polida: la missa matinal del dia de Pasqua (Alcoi). Missa de l'Esperit Sant: la que se celebra en la inauguració d'un acte solemne, especialment de caràcter docent. Missa nupcial, de velació o de benedicció. la que se celebra després d'unir-se dues persones en matrimoni. Missa del gall: la que es canta a mitjanit de Nadal. Missa de partera: la que se celebra com a purificació d'una dona la primera vegada que surt de casa després d'un part (la qual sortida es diu «sortir a missa»). Missa dels notaris: fragment de missa que se celebra el Divendres Sant (Val.). Misses de Sant Gregori o gregorianes: trentenari de misses per un difunt (Aguiló Dicc.). Missa primera o Missa d'alba: la primera que es diu cada matí, devers l'hora de sortida de sol. Missa darrera o Missa dels peresosos: la darrera que es diu els dies de festa. Missa dels pillos: la que a València es deia en l'església parroquial de Sant Joan, a la una de la tarda dels dies de festa. Missa de s'escolà: missa a la qual no s'arriba a temps i després de la qual no n'hi ha d'altra. «Si no arribam a temps, haurem d'oir sa missa de s'escolà» (Mall., ap. Aguiló Dicc.). Missa d'infants: missa que es deia a Onda el segon dia de Pasqua, a la qual no podien assistir sinó els infants mascles no majors de set anys, sense els pares ni les mares, i que, segons la superstició popular, lliurava tots els qui hi assistien de morir de desgràcia (Aguiló Dicc.). Capellà de missa d'onze o de missa i olla: capellà de carrera curta, poc instruït.
|| 2. Obra musical que consta de diverses peces per a cant compostes sobre les parts principals de la missa, com són els kyries, el glòria, el credo, el sanctus i l'agnus Dei; cast. missa. Aviat se publicarà una Missa per cant pla y orgue, Roq. 24.
|| 3. vulgarment, Pesseta. «Això em costa tres misses» (=tres pessetes). Es diu perquè altre temps una pesseta era l'almoina ordinària per a retribuir la celebració d'una missa (Aguiló Dicc.).
|| 4. entre gent molt inculta i entre infants, Església. «Casa nostra és prop de missa» (=és prop de l'església). «Dins missa no poden riure». «He anat a la botiga de davant missa» (Cat., Mall.).
|| 5. pl. Flastomies (Mall.). Aquest significat prové de l'exclamació «Com és vera la missa!», considerada com a flastomia entre el poble mallorquí.
    Loc.
—a) Entrar a missa com els gossos: entrar-hi sense senyar-se ni fer altra demostració de reverència.—b) Anar a missa a Roma: no anar a missa, no assistir-hi. «¿On has anat a missa, avui?—A Roma» (Empordà).—c) Poder anar a missa sense rosaris: poder defensar-se sol, no necessitar ajut de ningú.—d) Arribar a misses dites arribar tard.—e) Estar més alegre que una missa amb orgue: estar molt content (val.).—f) Fer fer la missa plana a algú: reduir-lo a l'obediència (Penedès).—g) Haver-hi altar fumat i missa de tres: haver-hi gran festa, solemnitat grossa; irònicament, haver-hi grans baralles o conflictes (mall., men.).—h) No fundarà cap missa d'onze: es diu del qui malgasta molt o no sap estalviar.—i) Tan cert com s'ha dita missa avui: fórmula de jurament, per a afirmar amb gran intensitat una cosa (Mall.).—j) Ja veurem com acabaran ses misses!: es diu referint-se a un procés o cosa de què no es veu quin final tindrà (Mall.).—l) Ja t'ho diran de misses!: es diu per amenaçar algú amb càstigs futurs per la seva mala conducta o inobediència.—m) No saber de la missa la mitat: ignorar la part principal d'un assumpte.—n) No saber d'on surten les misses: no saber de quina font surten els recursos per a fer alguna cosa costosa.—o) Primer són els de missa: es diu per imposar l'orde de preferència degut quan algú vol avançar-se als de més edat o categoria.—p) No saber anar a missa dos vegades: esser molt deixondit, no badar (Cast.).—q) Fer la missa al porc: obrir-lo des del cap fins a la coa, per desxuiar-lo (Morella).—r) Callar com en missa: no motar, no declarar res. Ell se figurava... que yo callaria com en missa, Rond. de R. Val. 35.
    Refr.
—a) «Per força, els moros van a missa»: significa que davant la violència o força major, tota resistència és inútil.—b) «Com més prop de la missa, més prop del diable» (Griera Tr.).—c) «Qui va a missa, no perd el temps».—d) «Per anar a missa i donar civada, no es perd jornada»: significa que per complir les obligacions quan n'és hora, no es destorben les altres coses.—e) «Bo és a missa anar, però millor casa guardar»: aconsella no entretenir-se massa amb devocions si han de descurar-se les obligacions (Empordà).—f) «A missa i a ballar, com més s'hi va, més s'hi vol anar».—g) «A poc a poc, va el coix a missa»: significa que les coses fetes sens presses arriben a bon terme.—h) «Les misses surten de la sacristia»: vol dir que les coses han d'explicar-se per llurs causes naturals, i no cercar-hi explicacions misterioses.—i) «La missa, que la digui el rector»: significa que cada cosa ha de fer-la el qui hi entén.—j) «La campana no entra en missa, però a tots avisa»: es refereix als qui donen consells que ells no practiquen.—l) «No tot lo que es diu són misses»: significa que no cal creure com a veritats tot el que diuen.—m) «Qui no està avesat a anar a missa, en el portal s'agenolla».—n) «Missa major, missa del senyor»; «Qui va a missa major, té molts quartos o molta devoció» (Gir.).—o) «Missa matinal, per tot el dia val» (Vallès, Penedès).
    Fon.:
mísə (pir-or., or., bal.); mísɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); mísa (Andorra, Esterri, Pont de S., Pobla de S., Tamarit de la L., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Intens.:
misseta.
    Etim.:
del llatí ecles. missa, mat. sign. 1.