Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mitger
veure  2. mitger
veure  3. mitger
veure  4. mitger
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MITGER, -ERA adj. i subst. m. i f.
|| 1. ant. Mitjà, situat a mig lloc, a mig grau, etc., entre dos extrems; cast. mediano. Un patró de pesar florí fort, miger e febble, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 121).
|| 2. Situat en mig, en el centre d'altres coses; cast. medio, central. Vengueren a la plassa mitgera que era entre la host y la ciutat, Marsili Cròn., c. 33. Sia mudat lo dit altar y retaule en lo enfront mitjer de dita capella, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 816). Al punt mitger de la montanya, Víct. Cat., Ombr. 83. Broca mitgera: la broca central d'un vaso o rusc (Llucena).
|| 3. Comú a dues propietats contigües; cast. medianero. Que ningun home no puxa carregar en paret que son vehí haurà feta, si bé lo sòtol és mitger, Pragm. Cat. 94. Marge mitger entre dit Ferragut del Molinàs y dit Mir de Crestaig, doc. a. 1630 (Parera Crest. 180). Paret mitgera: la que divideix dues cases contigües. Per raó e occasió de una paret migera, la qual és entre lo alberch del dit Jacobi e lo monestir de Santa Clara, doc. a. 1397 (Mostassaf 144). Les parets mitgeres de la casa, Vilanova Obres, iv, 190. Pou mitger: pou situat en la línia divisòria de dues finques, i al qual tenen dret els estadants de totes dues. Com que es donaven i estrenyien les mans pel pou mitger de les eixides, Pons Com an. 99.
    Fon.:
miʤé (or., occ., bal.); miʒé (Pradell, Tortosa, Morella).
    Etim.:
derivat de mig.

2. MITGER m.
Qui conra una propietat rústica amb el contracte de repartir-se els fruits meitat per meitat amb el propietari (or., occ., val.); cast. mediero, aparcero. Una embaixada molt lluïda, composta de tres mitgers, catorze gavellers de malea i sis ajornalats, Pascual Tirado (BSCC, v, 65).V. amitger.
    Fon.:
miʤé (or., occ.); miʒé (Tortosa, Maestr.); miʤéɾ (Cast., Al.); miʧéɾ (Val.).
    Etim.:
derivat de mitges, nom del dit contracte.

3. MITGER m.
Mesura de líquids equivalent a vuit porrons, i antigament certa mesura de grans. Tolgren a louan Berenger e a R. Tora tres miger de forment que ualie sete sol., doc. segle XII (Pujol Docs. 15). In manso de Budac habeas III migers de segle, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289).

4. MITGER, -ERA m. i f.
Fabricant o venedor de mitges (calces); cast. calcetero.