DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MITIGAR v. tr.
Fer menys viu (especialment allò que amb la seva vivesa molesta); cast. mitigar. Partí lo senyor Duch... per mitigar la discòrdia, doc. a. 1391 (Ardits, i, 10). Herba ab sagí fresch mesclada mitiga la dolor, Cauliach Coll., ll. ii, c. 2. Ell ha mitigat son humor aspre y cruel ab la devoció, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: mitiɣá (Barc.); mitiɣáɾ (Val.); mitiʝá (Palma).
    Etim.: pres del llatí mitigare, mat. sign.