Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure mitigar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

MITIGAR v. tr.
Fer menys viu (especialment allÚ que amb la seva vivesa molesta); cast. mitigar. PartŪ lo senyor Duch... per mitigar la discÚrdia, doc. a. 1391 (Ardits, i, 10). Herba ab sagŪ fresch mesclada mitiga la dolor, Cauliach Coll., ll. ii, c. 2. Ell ha mitigat son humor aspre y cruel ab la devociů, Lacavalleria Gazoph.
††††Fon.:
mitiɣŠ (Barc.); mitiɣŠɾ (Val.); mitiʝŠ (Palma).
††††Etim.:
pres del llatŪ mitigare, mat. sign.