DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MITJANCER, -ERA adj.
|| 1. Mitjà, situat en la part equidistant entre dos extrems, sobretot en grossària; cast. mediano. Entre uxers grosses y galeres mijanceres, Pere IV, Cròn. 316. Los béns han distincció en aquesta manera alguns xichs altres mijancers, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 3.
|| 2. m. i f. Persona o cosa intermèdia, que s'interposa entre dos altres subjectes o objectes; intercessor, intermediari; cast. medianero, intermediario. La vostra benahuirada humanitat, la qual és mijansera enfre la vostra deitat e la glòria dels sants de paraís, Llull Cont. 98, 25. No gos esser corredor ne mijansser entre els compradors e'ls venedors del oli, doc. a. 1301 (BABL, xi, 309). Que ell fos mijancer entre ells e lo rey de França, Muntaner Cròn., c. 126. La humedetat vitrallina del uyl... no és governat de la sanch menys d'altre migançer [sic] que sia entre ela e la sanch, Alcoatí 10. Unes mirades amb ròssec entre tímid i murriesc de mitjancera que recelés el cop de fuet, Lleonart Cov. 105.
    Fon.: miʤənsé (or., bal.); miʤansé (occ.).
    Intens.: mitjanceret, -eta.
    Var. ort. ant.: migançer (Medic. Part. 54); migencer (Metge Somni iv); migenser (doc. a. 1345, ap. BSAL, xi, 299); mityanser (Flos medic. 138 vo); mitgenser (doc. a. 1493, ap. BSAL, vii, 418); mitianser (Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 4); michanser (doc. val., a. 1653, Arx. Patriarca de Val.).