Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moc
veure  2. moc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOC m.
|| 1. Humor espès segregat per les glàndules mucoses, i especialment el que flueix pels forats del nas; cast. moco. Trasch defora la lengua com fa'l bou qui's lepa 'ls mochs, Febrer Inf. xvii, 75. Cara té de moch salat, la entracuydada!, Coll. Dames 918.
|| 2. Penjoll carnós i granulós que tenen els galldindis damunt el bec; cast. moco. Ets endiots... amb so moch amollat y ses ales caygudes se barayan, Maura Aygof. 73.
|| 3. Cera fosa d'un ciri o candela i acumulada per les vores d'aquesta (Tortosa, val.).
|| 4. Cremallot (Puigcerdà, Ribes, Vic, Sta. Col. de Q., Tortosa, Val., Al., Mall., Eiv.); cast. pábilo, moco. Els llums ja tenien moc d'endiot, Rosselló Many. 150.
|| 5. Matèria glutinosa que es forma en alguns licors, en determinats bolets i en altres coses, especialment quan comencen a corrompre's; cast. moco, viscosidad.
|| 6. Flor mascle de certs arbres com l'avellaner, castanyer, noguer, etc., que té forma cilíndrica o de cordó; cast. amento. Un cigarret... fet de mochs de noguer, Oller Rur. Urb. 136.
|| 7. Barreta de fusta o de ferro, subjecta pel seu extrem superior al tamboret del bauprès, i per la qual passen els vents de floc i pitifloc (Barc., Palma); cast. moco.
|| 8. Corda que ferma el botaló de proa a la part exterior de la roda, en les barques de mitjana (Costa de Llevant, Costa de Ponent, Mall.).
|| 9. Moc de gall o Moc d'endiot (mall.) o Moc de galldindi (men.): planta de diferents espècies del gènere Amaranthus, i principalment l'Amaranthus caudatus i l'Amaranthus tricolor (V. papagai).
|| 10. Nom del radiat Physalia caravella (moc d'ortiga i moc de peix), anomenat també grumer (Mall.).
|| 11. Home embriac (Tremp, ap. Griera Tr.).
|| 12. fig. Desaire, sorpresa desagradable causada intencionadament (or., occ., val.); cast. moco, chasco. «Li ha clavat un moc!»M'exposava, per tant, a rebre un moc, Santamaria Vida 161.
    Loc.
—a) Caure el moc a algú: esser una persona beneitota, curta d'enteniment, rústica (Val.).—b) Ficar el moc en una cosa: ficar-se allà on no caldria (Val.).—c) Deixar amb el moc penjant: deixar desairat (Val.). Havia d'obligar a Viçanteta a pendre per novi a son cosí, deixant a Llucianet el Menudí «en el moc penjant, com un titot», Morales Id. 28.—d) Llevar els mocs a algú: donar-li bufetades (Val.).—e) Haver llevat els mocs a algú: haver-lo criat de petit (Val.).—f) No saber-se treure els mocs del nas: esser molt beneitot (Vallès, Penedès).
    Fon.:
mók (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: mocàs, mocarro, mocarràs.—b) Dim.: moquet, moquetxo, moqueu, mocarrí.—c) Pejor.: mocot.
    Sinòn.:
— || 9 (Amar. caudatus): assots de Crist, assots de monja, cordons de gitana, cua de guineu.
    Etim.:
del llatí mŭccu, mat. sign. || 1.

2. MOC m.
Pitxer (Maó).
    Etim.:
de l'anglès bock, mat. sign.