DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCATMODIFICAR v. tr.
Canviar accidentalment; donar un altre modo d'esser sense alterar la naturalesa essencial; cast. modificar. Les circumstŕncies modifiquen constantment la nostra voluntat, Pons Com an. 183. a) Reduir a un modo determinat; moderar. Lo senyor rey totes les altres penes..., modifica e tempera e redueix a les penes dessús specificades, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 145). Modifiqui's, senyor Sisó, Vilanova Obres, xi, 36.
Fon.: muđifiká (Barc.); mođifiká (Ll.); mođifikáɾ (Val.); mođifiсá (Palma).
Etim.: pres del llatí modifĭcāre, mat. sign.