DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MODISME m.
Locució o frase peculiar d'una llengua o d'un dialecte, de tal manera que resulta impossible de traduir literalment a un altre idioma o resulta inusitada en els altres dialectes de la mateixa llengua en què s'usa; cast. modismo. No hi ha qui cure d'ensenyar al poble los modismes graciosos de nostra llengua, Guinot Capolls 9.
    Fon.: muðízmə (Barc.); moðízme (Val.); moðízmə (Palma).
    Etim.: derivat de modo, amb el sufix -isme pres per analogia de mots com barbarisme, idiotisme, etc.