Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moix
veure  2. moix
veure  3. moix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOIX m.
|| 1. Gat, mamífer carnisser de l'espècie Felis catus (Bal.); cast. gato. «Ets eriçons van a peu | i ses tortugues de grapes; | un moix per a agafar rates | no és pagat a ningun preu» (cançó pop. Mall.). Es forats de ses portes per hont surten es moixos, Roq. 10. a) Moix salvatge: gat fér (Mall., Men.).
|| 2. pl. a) Planta de l'espècie Setaria glauca i Setaria verticillata (Artà); cast. lagartera. (V. aferradissos).—b) Planta de l'espècie Chrysanthemum coronarium, de tronc dret i ramós, fulles inferiors peciolades i les altres amb orelloles gairebé abraçadores, totes bipinnatipartides, cabeçoles grogues; es fa per les voreres de camins i es conra en jardineria (Mall.).—c) pl. Planta de l'espècie Lagurus ovatus (Men., ap. Masclans Pl. 157).
|| 3. Instrument compost d'una barreta guarnida en tota la seva llargària de cerres de bístia, i posada al cap d'un mànec, destinada a netejar tubs de quinqué o d'altres objectes (Mall.).
|| 4. Mitjot, bossa dels diners (Mall.); cast. gato.
|| 5. Tela de saca o de lona, que els traginadors de carbó de les mines de lignit es posen damunt l'esquena i subjecten amb un cordill pel coll, per evitar encetar-se l'esquena amb el fregadís de les senalles que porten plenes de carbó o de pedreny (Mall.)
|| 6. En els jocs de naips, carta que no té cap valor (Men.).
|| 7. Nota de «suspensus» o reprovat en els exàmens (Mall.); cast. suspenso.
|| 8. Borratxera (Mall., Men.). «Agafar un moix»: emborratxar-se. Dur un bon moix: estar molt embriac.
|| 9. Embriac (Mall., Men.); cast. borracho, chispo. ¿Que mos has enganat an es flasco de s'aygordent? ¿Que estàs moix?, Alcover Rond. ii, 272.
    Loc.
—a) Anar peu de moix: caminar cautelosament, procurant no fer soroll (Mall.),—b) Fer mà de moix: robar (Mall.); palpar d'amagat, sobretot per fins luxuriosos (Men.).—c) No haver-hi un moix: no haver-hi ningú, estar un lloc desert.—d) Fer una cosa tant com sa coa d'es moix: no fer-la, abstenir-se'n, no esser capaç de fer-la.—e) Caure de peus, com es moixos: caure i no fer-se mal, o bé tenir una sort extraordinària.—f) Tenir set vides, com els moixos: tenir molta vitalitat.—g) Esser lleig com una brega de moixos: esser extremadament lleig.
    Refr.
—a) «Es moixos fan ses dones endreçades»: significa que els gats propensos a robar el menjar de les cuines i rebosts obliguen les dones a posar esment a guardar-lo bé.—b) «A casa que hi ha moix negre, no hi falten doblers» (Men.); «A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros mai falten valors» (Mall.).—c) «Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure» (Mall.); «Com es moix no hi és, ses rates ronden sa casa» (Men.): vol dir que en no haver-hi autoritat, els súbdits en fan de les seves.
    Fon.:
móʃ (mall., men., eiv.). Esporàdicament mɔ̞́ʃ a Felanitx i a Son Servera (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: moixàs, moixarro, moixarràs, moixarrot, moixot.—b) Dim.: moixet, moixel·lo, moixeu, moixiu, moixarrí, moixarrinet, moixarrinoi, moixarró, moixarronet, moixarronoi, moixí, moixingo, moixengo.
    Etim.:
incerta. Sembla relacionable amb el moix adjectiu de l'article següent.

2. MOIX, MOIXA adj.
|| 1. Tou, passat, estantís; es diu de la fruita i d'alguns llegums (Ross.); cast. pasado.
|| 2. Abatut, capficat; que té o mostra tristor, manca de delit (or., occ.); cast. cabizbajo, alicaído. Tornava a casa tot moix, am grans mostres de penediment, Pous Empord. 108. Amb uns posats moixos i unes llambregades de gos malalt, Pons Com an. 70. L'una vaca no li agrada gaire, diu, perquè pel camí anava moixa, Scriptorium, desembre 1925.
|| 3. Mancat de vivacitat, aturat per a l'acció (val.); cast. zonzo. Faran restar moix lo vostre ariçó... per molt que del gat vullau fer leó, Proc. olives 1330.
|| 4. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència (val.); cast. zorro. Mas lo diable mox e fals | li mès al cor lo sagristà, Poema del segle XIV (arx. parr. de Freixenet). Fer lo moix: (ant.) fer la farina blana, assuavir-se. Axí és de molts hòmens vils, que decontinent fan lo mox que troben l'om barba ab què contenen, Eximenis Terç, c. 121. Veu moixa: veu suau, acaronadora. Li diuen les vehines ab veus moixes, Llorente Versos 16. Aigües moixes: aigües quietes, mortes (Aguiló Dicc.). Ovella moixa: ovella pobra de llana (Orús, ap. Amades Past. 170). Gata moixa: V. moixa (|| 6).
|| 5. Mentider (Mall.). Es diu sobretot a les dones. «No sigues moixa!»
    Fon.:
móʃ (or.); móјʃ (occ., val.).
    Etim.:
probablement del llatí mŭstĕu, ‘mústec’.

3. MOIX
Llin. existent a Alguaire, Almacelles, Barcelona, Tarr., Bràfim, Montbrió, Cervera del Maestrat, Mall., etc.
    Etim.:
aplicació com a sobrenom de qualsevol dels noms moix del dos articles precedents.