DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOIX m.
|| 1. Gat, mamífer carnisser de l'espècie Felis catus (Bal.); cast. gato. «Ets eriçons van a peu | i ses tortugues de grapes; | un moix per a agafar rates | no és pagat a ningun preu» (cançó pop. Mall.). Es forats de ses portes per hont surten es moixos, Roq. 10. a) Moix salvatge: gat fér (Mall., Men.).
|| 2. pl. a) Planta de l'espècie Setaria glauca i Setaria verticillata (Artà); cast. lagartera. (V. aferradissos).—b) Planta de l'espècie Chrysanthemum coronarium, de tronc dret i ramós, fulles inferiors peciolades i les altres amb orelloles gairebé abraçadores, totes bipinnatipartides, cabeçoles grogues; es fa per les voreres de camins i es conra en jardineria (Mall.).—c) pl. Planta de l'espècie Lagurus ovatus (Men., ap. Masclans Pl. 157).
|| 3. Instrument compost d'una barreta guarnida en tota la seva llargària de cerres de bístia, i posada al cap d'un mànec, destinada a netejar tubs de quinqué o d'altres objectes (Mall.).
|| 4. Mitjot, bossa dels diners (Mall.); cast. gato.
|| 5. Tela de saca o de lona, que els traginadors de carbó de les mines de lignit es posen damunt l'esquena i subjecten amb un cordill pel coll, per evitar encetar-se l'esquena amb el fregadís de les senalles que porten plenes de carbó o de pedreny (Mall.)
|| 6. En els jocs de naips, carta que no té cap valor (Men.).
|| 7. Nota de «suspensus» o reprovat en els exàmens (Mall.); cast. suspenso.
|| 8. Borratxera (Mall., Men.). «Agafar un moix»: emborratxar-se. Dur un bon moix: estar molt embriac.
|| 9. Embriac (Mall., Men.); cast. borracho, chispo. ¿Que mos has enganat an es flasco de s'aygordent? ¿Que estàs moix?, Alcover Rond. ii, 272.
    Loc.—a) Anar peu de moix: caminar cautelosament, procurant no fer soroll (Mall.),—b) Fer mà de moix: robar (Mall.); palpar d'amagat, sobretot per fins luxuriosos (Men.).—c) No haver-hi un moix: no haver-hi ningú, estar un lloc desert.—d) Fer una cosa tant com sa coa d'es moix: no fer-la, abstenir-se'n, no esser capaç de fer-la.—e) Caure de peus, com es moixos: caure i no fer-se mal, o bé tenir una sort extraordinària.—f) Tenir set vides, com els moixos: tenir molta vitalitat.—g) Esser lleig com una brega de moixos: esser extremadament lleig.
    Refr.—a) «Es moixos fan ses dones endreçades»: significa que els gats propensos a robar el menjar de les cuines i rebosts obliguen les dones a posar esment a guardar-lo bé.—b) «A casa que hi ha moix negre, no hi falten doblers» (Men.); «A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros mai falten valors» (Mall.).—c) «Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure» (Mall.); «Com es moix no hi és, ses rates ronden sa casa» (Men.): vol dir que en no haver-hi autoritat, els súbdits en fan de les seves.
    Fon.: móʃ (mall., men., eiv.). Esporàdicament mɔ̞́ʃ a Felanitx i a Son Servera (Mall.).
    Intens.:—a) Augm.: moixàs, moixarro, moixarràs, moixarrot, moixot.—b) Dim.: moixet, moixel·lo, moixeu, moixiu, moixarrí, moixarrinet, moixarrinoi, moixarró, moixarronet, moixarronoi, moixí, moixingo, moixengo.
    Etim.: incerta. Sembla relacionable amb el moix adjectiu de l'article següent.

2. MOIX, MOIXA adj.
|| 1. Tou, passat, estantís; es diu de la fruita i d'alguns llegums (Ross.); cast. pasado.
|| 2. Abatut, capficat; que té o mostra tristor, manca de delit (or., occ.); cast. cabizbajo, alicaído. Tornava a casa tot moix, am grans mostres de penediment, Pous Empord. 108. Amb uns posats moixos i unes llambregades de gos malalt, Pons Com an. 70. L'una vaca no li agrada gaire, diu, perquè pel camí anava moixa, Scriptorium, desembre 1925.
|| 3. Mancat de vivacitat, aturat per a l'acció (val.); cast. zonzo. Faran restar moix lo vostre ariçó... per molt que del gat vullau fer leó, Proc. olives 1330.
|| 4. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència (val.); cast. zorro. Mas lo diable mox e fals | li mès al cor lo sagristà, Poema del segle XIV (arx. parr. de Freixenet). Fer lo moix: (ant.) fer la farina blana, assuavir-se. Axí és de molts hòmens vils, que decontinent fan lo mox que troben l'om barba ab què contenen, Eximenis Terç, c. 121. Veu moixa: veu suau, acaronadora. Li diuen les vehines ab veus moixes, Llorente Versos 16. Aigües moixes: aigües quietes, mortes (Aguiló Dicc.). Ovella moixa: ovella pobra de llana (Orús, ap. Amades Past. 170). Gata moixa: V. moixa (|| 6).
|| 5. Mentider (Mall.). Es diu sobretot a les dones. «No sigues moixa!»
    Fon.: móʃ (or.); móјʃ (occ., val.).
    Etim.: probablement del llatí mŭstĕu, ‘mústec’.

3. MOIX
Llin. existent a Alguaire, Almacelles, Barcelona, Tarr., Bràfim, Montbrió, Cervera del Maestrat, Mall., etc.
    Etim.: aplicació com a sobrenom de qualsevol dels noms moix del dos articles precedents.