Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moixo
veure  2. moixo
veure  1. moixó
veure  2. moixó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOIXO m.
Gat, en llenguatge familiar (Albocàsser, Catí, Benassal, Morella).

2. MOIXO, MOIXA adj.
Moix, capficat (Penedès, Tortosa); cast. alicaído, cabizbajo.
    Fon.:
móʃu (Penedès); móјʃo (Tortosa).

1. MOIXÓ m.
|| 1. Moix o gat petit (Mall.); cast. gatito. «Sa moixa ha fet quatre moixons».
|| 2. fig. Bossa de diners, i sobretot la que es té amagada (Mall.); cast. gato. «Li robaren es moixó que tenia amagat davall es matalàs». Un jove que és hereter d'un onclo... quant tocava el seu moxó, Penya Poes. 179.
|| 3. Aferradissos, planta gramínia (Petra, Ariany, St. Joan de S., Vilafr. de Bonany).
|| 4. pl. Ronquet produït per la bronquitis (Men.); cast. estertor.
    Fon.:
moʃó (mall.); muʃó (men., eiv.).
    Etim.:
derivat dim. de moix.

2. MOIXÓ m.
I. || 1. Ocell en general, i especialment els petits (or., occ.); cast. pájaro. Estan amagats axí com perlas en arena e moxons en barça d'espines, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 751). Quatre ventayls... d'or e de seda, e de moxons verts floquats entorn, doc. a. 1373 (Miret Templers 557). Debaix de un arbre sobre lo qual cantava un moixó molt suaument, Faules Isòp. 121. Fins la piuladissa dels moxons axampla el cor, Cases A., Poes. vii. Moixó gabier: l'ocell que serveix de reclam per a caçar (Falset).
|| 2. familiarment, Membre viril (Ribera d'Ebre).
II. || 1. Peix teleosti de l'espècie Argentina sphyraena, de devers 20 cm. de llargària.
|| 2. Peix molt petit, de l'espècie Atherina mochon, de cos cilíndric i color argentat, molt perseguit i estimat com a comestible (or., val., bal.); cast. morralla. Liura de sardina grossa e manuda e moxó, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apénd. xxix). Moixó... se vena a 10 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252).
Moixó: llin. existent a Palafrugell, Palamós, Guils, Lloret de Mar, Barc., etc.; hi ha la variant Moixons a Badalona.
    Refr.
—a) «Més val un moixó a la mà que una àguila volar».—b) «Moixons arramadats, neu pels serrats» (Griera Tr., xi, 10).
    Fon.:
muʃó (or., men., eiv.); moјʃó (val.); moʃó (mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: moixonàs.—b) Dim.: moixonet, moixoneu, moixoniu.—c) Pejor.: moixonot.
    Etim.:
del llatí muscione, ‘ocell petit’ (cf. Körting LEW 6403; P. Barbier fils en RLR, liv, 172).