DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOLL m.
|| 1. Substància blana i greixosa que omple les cavitats dels ossos llargs dels mamífers, i s'anomena especialment moll de l'os o moll dels ossos; cast. tuétano, meollo. Los ossos de la cama e los molls que dins té, tots li parien damunt lo cuiro, Tirant, c. 223. Es dolor que sent un vey accidentat a dins es moll d'ets ossos, Ignor. 6.
|| 2. Matèria que forma la part central de la soca i branques dels vegetals llenyosos; cast. médula, pulpa, tuétano.
|| 3. Part comestible de fruites que tenen pinyol o clovella; cast. meollo. Dels cogombres deu hom menjar lo moyl solament, Arn. Vil. ii, 148. Prendreu les carabassas... levar-n'eu la crosta desús e dejús tot lo moyl [sic] de dintre, Confits 106. Es diu principalment de la part comestible de les nous, avellanes i ametlles (occ.). Moll de caragol: la part comestible d'un caragol (Conca de Tremp).
|| 4. La part més substanciosa i més íntima d'una cosa; cast. meollo, médula. El moll de la banya: la part inferior i ossuda de la banya (Castellbò, ap. Griera Tr.). a) Pinyol de fruita (Vall d'Àneu, Senet).
    Loc.—a) Entrar dins el moll dels ossos: penetrar fins al més íntim; es diu especialment del fred molt fort. El cavaller, amb el fret en el moll dels ossos, Rosselló Many. 230.—b) Fins al moll dels ossos: fins a l'últim extrem, al màximum. Ja el malehia fins al moll dels ossos, Pons Auca 207. Com era guilopo asta els molls dels osos, Rond. de R. Val. 64.
    Refr.
—«No hi ha moll sense os»: vol dir que no hi ha cosa, per bona que sigui, que no tingui els seus defectes o inconvenients.
    Fon.: móʎ (Vall d'Àneu, Senet); mɔ́ʎ (or., occ.); mɔ̞́ʎ (val., bal.).
    Var. form. i ort. ant.: mooll (En les venes e en los moolls de mos ossos, Llull Cont. 177, 29); mohoyl (Viandes blanes en què meta hom grex de mohoyl de cames, Alcoatí 37); mool (Els mools de les cames dels servs, Medic. Part. 11); moyl (En osses, moyls, niruis, Llull Felix, pt. viii, c. 3); mol (Tots los mols de les canelles, Flos medic. 20).
    Etim.: del llatí *medŭllu, forma vulgar de medŭlla, mat. sign. || 1.

2. MOLL m.
|| 1.   Peix de diferents espècies del gènere Mullus, de 20 a 30 cm. de llarg, de color més o menys vermellós segons l'espècie, i de gust molt saborós; cast. salmonete. Liura de raós e de moll, II ss, IIII drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll., i, apènd. xxix). Poden sopar-hi cada vespre de coca amb molls, panades de peix y robiols, Ignor. 17. Les varietats més conegudes són el Mullus barbatus, anomenat vulgarment moll roquer (Tarr.), moll de roca (Val.), moll jueu (Mall., Eiv.) i moll cranquer (Men.), i el Mullus surmuletus, que rep els noms vulgars de moll ver (Bal.) i moll fanguer (Tarr.).
|| 2. Moll reial: peix de l'espècie Apogon imberbis (Barc.), anomenat també rei i mare d'anfós.
    Refr.
—«Es moll ha d'esser pescat, torrat i menjat»: vol dir que aquest peix s'ha de menjar pescat de fresc i preferentment cuit a la brasa (Mall.).
    Var. ort. ant.: mol (Flos medic. 261 vo).
    Fon.: mɔ́ʎ (or.); mɔ̞́ʎ (val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: mollàs, mollarro, mollarràs.—b) Dim.: mollet, molletxo, molleu, molliu, molló, mollarrí, mollarrinoi, mollí, mollinoi.—c) Pejor.: mollot.
    Etim.: del llatí mŭllu, mat. sign. || 1.

3. MOLL m.
|| 1. Obra de pedra o de fusta, construïda a la vora del mar o d'un riu navegable i que serveix per a facilitar l'embarcament i desembarcament i per a resguardar-se les embarcacions; per ext., el port o porció de mar o de riu situada a l'abric de la dita obra; cast. muelle. Lo príncep ab tota la cavalleria vench al moll, Muntaner Cròn., c. 113. Altres vaxells qui estan o d'aquí avant estaran en los ports de Portopí y del moll de la ciutat, doc. a. 1400 (BSAL, ix, 244). Port en mar en lo qual les naus stan, fet manualment, ço que dien moll, axí com lo de Nàpols o de Jénoua, Esteve Eleg. p. 1. Se mogué en lo moll molta fortuna, Rúbr. Bruniquer, v, 20.
|| 2. Andador o grada d'una estació ferroviària, per a facilitar el pujament i descens de passatgers i mercaderies; cast. andén. Lo primer que buscà en Deberga al entrar al moll de l'estació del Nort, fou un compartiment ben buyt, Oller Pil. Prim, 5. (En aquesta accepció, moll substitueix amb avantatge els mots andel, andén i andana).
    Fon.: mɔ́ʎ (or., occ.); mɔ̞́ʎ (val., bal.).
    Var. ort. ant.: mol (Fos en lo mol davant la mar ab d'altres mercaders, Eximenis Reg., c. 164, ap. BSAL, ii, 352).
    Etim.: de l'italià molo, mat. sign. || 1, mot de procedència grega (cf. Vidos Storia 484).

4. MOLL m.
Molla art. 2 (val.); cast. muelle. «S'ha trencat un moll del rellotge».
    Fon.: mɔ̞́ʎ (val.).
    Etim.: de molla art. 2, amb adopció de la forma masculina moll probablement per influència castellana.

5. MOLL m.
|| 1. Orquídia de l'espècie Orchis laxiflora (Val., ap. ACCV, v, 146).
|| 2. Planta salsolàcia de l'espècie Atriplex hortensis; cast. armuelle de huerta (V. blet).
|| 3. Moll boscà: planta quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium rubrum (Masclans Pl. 157).
|| 4. Moll farinell: quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium glaucum (Ross.).

6. MOLL, MOLLA adj.
I. || 1. Blan; que cedeix a la pressió (val., bal.); cast. blando, muelle. Que los uns vegetables... fossen durs e los autres fossen molls, Llull Cont. 35, 5. Mamelles grans e molles, Metge Somni, iii. Talla les nostres carns femenils e molles, Corella Obres 20. Si cruixen senyal és que la pasta és massa molla, Robert Coch 28. En lo seu dormir domaua molt lo seu cos, per quant fugia dels lits molls, Flos Sanctòrum, segle XV (ap. Ribelles Biblgr. 68). Per moll y plahent coxí... una gran y dura pedra tenia, Pereç St. Vicent 19. Boscos de l'Etiopia arreu nevats de cotonada molla, Riber Geòrg. 39. Terra molla: terra que es desfà amb poca pressió. Pasta molla: pasta massa blana. Sabó moll: sabó que no té gens de duresa, que és pastós (en aquest sentit s'usa moll fins i tot en el català del Principat). Boca molla: nom d'uns caragols que tenen molt fràgil la closca a la vora de la boca (Mall.). Vestits molls: (ant.) vestits fins i molt flexibles, còmodes. Per lo palpar volen hauer molls draps... e molls vestiments, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Johan vestit de pell d'algun camell, los molls vestits, grossos convits fugint, Spill 12507. a) m., substantivat, Porció molla o blana d'una cosa. Amb un punyal clavat al moll del pit, Sagarra Comte 235. El moll de la cuixa: el tou de la carn de les cuixes posteriors en el bestiar (Ripoll, Rupit). Moll del dit: popís, la part més carnosa del dit, oposada a l'ungla (val.). Moll de la cama: el ventre de la cama, la part més carnosa d'aquesta extremitat (occ.). Moll de la cara: galta. Moll de la barra del porc: cast. carrilla (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 2. Fluix, mancat de força, de resistència, d'aspror; cast. muelle, flojo. No's cové que't dó encara forts medecines, mas ara en lo començament te'n daré de leugeres e de molles e blanes e suaus, Genebreda Cons. Fil. 51. Pedra molla (Gandesa), Llenya molla (Benassal): les que es rompen fàcilment. Ametller moll: el que fa ametlles mollanes (Gandesa). Vi moll: vi de pocs graus d'alcohol (or., occ.). Forn moll: el forn poc escalfat, que té poca força de foc per a coure (Priorat, Tortosa). Aigua molla: aigua que no corre, que està embassada. Tabac moll: tabac fluix (eiv.). Soroll moll: soroll lleu, que sona fluix (Conca de Barberà). Paraula molla: paraula pronunciada en veu baixa; fig. paraula suau, persuasiva. Requir ço que diràs si serà dur o moll: car paraules molles e madures, aytals deu hom parlar, Cons. Prov. 5. Parlar moll: parlar en veu baixa (Camp de Tarr., Montblanc). Dormir moll: dormir lleugerament, amb facilitat per a despertar-se. Vestir moll: anar vestit fluix, sense estrènyer el cos (Maestr., Mall.). «Haig de vestir moll, si no, me trobo mal». Qualque dona somnolenta, tota fluxa y molla, vestida just de tres pesses, Galmés Flor 42. Moll de boca o de llengua: que parla molt i fàcilment diu allò que hauria de quedar secret. Sa mare, molla de llengua com ella..., li trasbalsà tot seguit la nova, Pons Auca 127. Anar o Estar moll: anar macilent, estar delicat, malaltís. Ni menys ab vell home, que és fluix y tot moll, Viudes donz. 391. Anar molla una perdiu: no emprendre el vol fins que té el caçador molt a prop (Gandesa). Home moll: home dèbil d'esperit, que no té duresa. Deu hauer lo cor moll en hauer pietat dels hòmens de bona vida, Tirant, c. 35. Esser moll en la feina: esser malfeiner, poc treballador. Fer el moll: treballar poc. Moll de pèl: molt susceptible, que es sent molt de les ofenses o desatencions (Tarr.). Moll d'ulls: que té els ulls malaltissos, vermellosos i llagrimejadors.
II. || 1. Cobert o impregnat d'aigua o d'altre líquid (or., occ.); cast. mojado, húmedo. Moll com una sopa, com un ànec, o com un xop: molt mullat. Moll de roina el gallaret s'ha decantat, Carner Monj.13. Atravessant-los les robes molles, Víct. Cat., Ombr. 36.
|| 2. fig. Embriac (Empordà); cast. chispo, borracho. «Aquest home està ben moll».
|| 3. m. Excés d'humitat en la terra del camp (Mall.). «Enguany hi ha hagut molt de moll». Si plovia o hi havia moll que no podien sortir an el camp, Galmés Flor 151. Petjades de gegants guardava el món, feel, | impreses sobre el moll de l'aigua del diluvi, Riber Sol ixent 126.
Moll: llin. existent a Sabadell, Sta. Col. de Q., Vall d'Ebo, Val., Al., Dénia, Vall de Laguar, Mall., Men., etc.
    Refr.—a) «Sempre hem de tenir moll a un cap»: sempre ha d'haver-hi algun contratemps o qualque cosa que no vagi bé (Mall.).—b) «Es pa moll, embossa es coll»: es diu per consolar els qui no poden menjar sinó pa dur. (Mall.).—c) «De ses herbes molles se'n torquen es cul»: vol dir que de les persones massa condescendents i bondadoses se'n sol abusar (Mall.).—d) «Qui no sembra en sec i en moll, tot l'any va amb el sac al coll».—e) «Moll o eixut, sembraràs per sant Lluc»; «Per sant Lluc, sembra, pagès, moll o eixut».—f) «Al temps del puput, al matí moll i al vespre eixut».—g) «Carrers molls, calaixos eixuts»: perquè en dia de pluja escassegen els compradors.
    Fon.: mɔ́ʎ (pir-or., or., occ.); mɔ̞́ʎ (val., bal.).
    Intens.: mollet, -eta; mollàs, -assa; mollot, -ota; mollíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: mol (Carga de sabó mol, Leuda Coll. 1249); moyll (Tant que y pugau ficar l'ungla, que sien ben moylles, Flos medic. 196).
    Sinòn.:—I. bla(n), fluix, tou.—II. mullat, banyat.
    Etim.: del llatí mŏlle, mat. sign. I.