DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOLT adj. i adv.: cast. mucho, muy.
|| 1. adj. (femení MOLTA): En gran nombre, en gran quantitat. a) Usat com a atributiu sense preposició entre ell i el substantiu. Moltes coses que emancipea a feites, Hom. Org. 2 vo. Hac esguart de molta sancta vida, Llull Cavall. 5 vo. La confessió procura molts dons e gràcies, Eximenis Conf. 1. Com fort destral ha de tallar molt fust, Ausiàs March, vii. En sa gropa se'n pugen molts cristians, Canigó viii.—b) Unit amb el substantiu per la preposició de. Moltes de vegades, Llull Cont. 20, 14. Si per aventura aquell molt de temps estarà malalt, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Molta de bona gent, Jacob Xalabin 19. Teniu molta de rahó, Penya Mos. iii, 16. M'ha obert moltes de portes i molts de cors, Ruyra Parada 4.—c) Usat en singular amb significació plural. «Qui s'enamora tot sol, | se'n penet molta vegada; | jo me som enamorada | d'un, i mu mare no el vol» (cançó pop. Mall.). Perque molt mal hom va per lo món, Consolat, c. 144. Trobam en les cròniques antigues que molt valent e sanct cavaller batallà contra moros, Eximenis, Dotzèn, c. 220.—d) Usat com a predicatiu. Que aquella esmena que nós faríem a el, seria molta a el e poca a nós, Jaume I, Cròn. 24. Som pres de la mort e mos dies no són molts, Llull Cavall. 6 vo.—e) Usat com a pronom, en el sentit de ‘una cosa considerable’. No és molt que el món se n'entre!, Atlàntida vi.—f) pl. Molta gent. Aquell gran esplet que molts desnatura, Proc. olives 73. Jo voldria encomanar aquesta mena de vanitat a molts i molts, Ruyra Parada 6.
|| 2. adv. En grau considerable; en gran manera. a) Usat com a complement d'un verb. Aquells en qui ell molt se fiava, Llull Blanq. 1, 2. Menjar molt y viure bé, Penya Poes. 312.—b) Com a determinant d'un adjectiu. De molt bells arbres fruyters, Llull Gentil 5. Molt major grat li n'avets que al hom ric, Llull Cont. 74. Lo levat és cosa molt damnosa als febrosos, Albert G. Ques. 4 vo. Una cosina meva molt fecunda, Ruyra Parada 4.—c) Com a determinant d'un adverbi. Un vas lo tapareu molt bé, Agustí Secr. 42. Quan se veu amb sols l'anell, molt amargament sospira, Verdaguer Idilis.—d) Davant adjectiu femení, a vegades s'usa amb forma femenina. Si bé's tenia un fill de molta poca edat, Tirant, c. 2. A honor e reverència de la molta beneventurada verge Maria, Flos medic. 59.—e) Estar-ne molt (d'una cosa): tenir-hi una gran il·lusió, estar-ne molt satisfet o enamorat (Camp de Tarr.). «Oh, el Josep n'està molt, de la Roseta!»
|| 3. adv., usat en diferents locucions a) Ni poc ni molt: gens ni mica. No'l lexaren entrar denant nós... ni poch ni molt, Jaume I, Cròn. 22.—b) Molt molt: en grandíssima manera, en grau superlatiu.—c) De molt o Amb molt: de molt lluny, amb gran diferència. La dita roba no valrà ab molt tant com feya com ell vench, Consolat, c. 89. No serà deguda ni de molt a sa meua carta, Roq. 1. No és de molt tan dolorosa, Verdaguer Exc. 6.—d) Per molt que: per bé que, encara que. Y per molt que'ls enviaren a cridar, may volgueren venir, Antiq. 25.
    Refr.—a) «Molt i bé, no pot ser» (Cat.); «Molt i bé, no van pel mateix carrer» (Mall.): significa que és absurd voler fer molta cosa de pressa i que surti així com cal.—b) «Molta cosa, no en val res; i poca, en val diners»: vol dir que val més una poca cosa ben aprofitada que molta i mal arreglada (Urgell).—c) «Bestiar de molts, el llop se'l menja»: significa que les coses que es porten en societat o entre molts, no solen donar tant de rendiment com les que maneja un tot sol.—d) «Mal de molts, conhort de bèsties»: es diu per aquells que es consolen de llurs mals o defectes considerant que n'hi ha molts que els pateixen.—e) «Dia de molt, vesprà de no-res»: significa que les hores d'abundància solen anar seguides d'hores d'escassesa (Alcoi).—f) «Qui molt abraça, poc estreny»: es refereix a aquells que volen atendre moltes coses al plegat i no poden donar-hi abast.—g) «Qui pot el molt, pot el poc»: vol dir que si un ha pogut fer una cosa, bellament pot fer-ne una altra de més fàcil.
    Fon.: móɫ (pir-or., or., occ., eiv.); móɫt (val., mall., men.).
    Intens.: moltet, -eta; moltot, -ota; moltíssim, -íssima.
    Var. form. ant.: mot (Axí con los evangelis fan motes vegades, Sants ross. 1 vo).
    Etim.: del llatí mŭltu, mat. sign.

MÒLT, MÒLTA adj. i part. pass.
de moldre; cast. molido. Dexant-li ses forces molt trites hi mòltes, Proc. olives 1315.
    Fon.: mɔ́ɫt (or., occ.); mɔ̞́ɫt (val., bal.).