Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  monestir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MONESTIR m.
Casa on viuen en comunitat frares o monges; cast. monasterio. Aquell comte passaua prés de un noble monestir hon estauen molt bons hòmens en penitència, Llull Felix, pt. i, c. 8. Aquell monestir és suffragani del monestir de la Grassa, Muntaner Cròn., c. 122. Jo ací mateix vull fer un monestir, Canigó ix.
    Loc.

Esser més trist que un monestir: esser una cosa molt trista (Mall.). Una cosa més trista que un monestir, Alcover Cont. 56.
    Fon.:
munəstí (or.); monəstí (mall.).
    Var. ort.
ant.: monastir (Eximplis, i, 250).
    Etim.:
del llatí monasteriu, mat. sign.