DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MORIR v. intr.: cast. morir.
|| 1. Cessar de viure. Lo cors mor si no a pa terrenal, Hom. Org. 6. E si moríets, per lo meylor hom del món morríets, Jaume I, Cròn. 101. Vós, Sènyer, cercàs nosaltres muirent, plorant, treballant, Llull Cont. 113, 6. Aquells qui ací morran yran tots en Parays, Muntaner Cròn., c. 138. E l'escuder cridà un gran crit: Senyor, per vós muyr!, Curial, ii, 24. I amb tal que ell mòria, perdre la vida no els sap greu, Atlàntida ix. Morir bé: morir en gràcia de Déu. Morir eternalment: perdre's per una eternitat, anar a l'infern. Ell los va prometre que no moriran eternament, Ignor. 39. a) usat com a pronominal: Se moriren en la ciutat tots dies més de CCC persones, Pere IV, Cròn. 283. Puix tots dos s'havien mort | mig de vells, mig d'anyorança, Collell Flor. 157. Pel rigor de l'hivernada | no se mor, no, la sarment, Salvà Poes. 26. M'hauria agradat fins i tot morir-me, Ruyra Pinya, ii, 13.
|| 2. hiperb., Estar en un punt extrem (de patiment, de desig, etc.). O fill de Deus, Jesús omnipotent, yo muyr per amor, Tirant, c. 276. Aquestes vostres queixes me fan morir, Lacavalleria Gazoph. Morir-se de pena, de calor, de set, de fam, d'enveja, etc.: patir extremadament d'algun d'aquests sentiments o passions. D'aquexa enveia se moren los vells, Proc. olives 1603. La gent se morirà de fam quan a tu et falti pa a taula, Pons Auca 76. ¿Que te creus que em muyr de fam?, Penya Poes. 157. M'estig morint de set, Aguiló Poes. 104. Morir-se per algú: estar-ne extremadament enamorat. Ell se moria per ella, Roq. 2. Morir-se de riure: riure llargament i amb gran excés. Ens estàvem en un recó que nos moríem de riure, Genís Julita 100.
|| 3. Cessar d'esser, de funcionar; acabar el seu curs. Per aquesta femna deuem entendre la sancta eclésia qui ere morta entre la mala gent, Hom. Org. 7 vo. Morran totes coses, exceptat Déu, Llull Gentil 232. Puix veig morir ma esperança, Penya Poes. 121. Lo dia que es mor, Costa Poes. 35. Morir-se el vent: calmar-se totalment, cessar de bufar. Morir-se una font: eixugar-se, cessar de rajar. Morir un riu o torrent: desaiguar. Morir-se l'algeps: enfortir-se, prendre consistència de pedra el guix (València). Morir (el foc, el llum): apagar-se, cessar d'estar en combustió o de fer claror.
    Loc.—a) Morir sense dir «Jesús»: morir ràpidament, sense agonia, sense temps de sofrir.—b) Morir com xinxes o com mosques: morir en gran nombre.—c) Morir untat: morir pernoliat, però sense combregar (Empordà). D'un que no volia rebre el viàtic i l'extremaunciaven a darrera hora, es deia que «moria untat d'oli perquè cremés millor».—d) Morir com un gos (bal. com un ca): morir sense rebre els sagraments.—e) Morir en cos de màniga: morir impenitent (Empordà).—f) No morirà de llet d'ametlles, o No morirà en cap capçal de llit: es diu d'una persona que porta mala vida i que probablement morirà de mort violenta.—g) Morirà amb la boca oberta: es diu d'una persona molt avara.—h) Tenir por de morir vestit: esser molt recelós o excessivament previsor fins al punt de tenir por de coses improbables (Mall., Men.).—i) Esser un crit de «mori el Rei»: esser una cosa molt cara (Camp de Tarr.).—j) Fer morir màrtir o Fer morir verd: donar a algú molt mala vida, fer-lo sofrir molt (Mall., Men.).—l) A morir o a viure: amb gran decisió, resolts a fer una cosa per molt que costi (Val.).
    Refr.—a) «Quan fou mort, lo combregaren»: es diu referint-se a persones o coses que arriben tard, quan ja ha passat el temps oportú.—b) «Ni el pare es morirà, ni nosaltres soparem»: es diu per indicar que es fa una cosa ansiosament, amb gran pressa (Val.).—c) «De més bons se'n moren, i de més malalts se'n curen»: significa que no sempre les aparences de gravetat són segures.—d) «Més se'n moren de joves que de vells»; «Moren més xais que moltons»: es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir.—e) «De joves en mor qualcun (o en moren molts), i de vell no en queda cap»: vol dir que tots hem de morir, i que principalment els vells hi estan exposats.—f) «Mala herba mai mor»: es diu referint-se a alguna persona dolenta o que molesta, i significa que generalment aquesta mena de gent solen durar molt de temps.—g) «El mateix mor l'ovella que el corder»: significa que tant en moren de joves com de vells.—h) «A qui es mor, l'enterren»; «Qui és mort, que l'enterrin»: significa que no cal preocupar-se d'aquelles persones o coses que han perdut la seva activitat o eficàcia.—i) «Mori Marta, i mori farta»: es refereix a aquells que es procuren tots els gustos encara que n'hagin de sortir perjudicats.—j) «Morta la cuca, mort el verí»: vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella.—l) «Ningú es mor fins que Déu ho vol»; «Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura»; «Qui no s'ha de morir, tot ho passa»; «Ningú es mor mentre no sia arribada l'hora»; «Mor el mortal, i no mor el malalt»: significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin.—m) «Mor-te, mor-te, Anton, que el qui queda ja es compon» (or., occ.); «Desgraciat del qui es mor, que els qui queden ells s'apanyen» (val.): significa que són de plànyer els qui moren i no els qui resten vius, que ja s'enginyaran a defensar-se.—n) «Tant mor el Rei i el Papa, com aquell qui no té capa»: significa que tots els homes han de morir. —o) «Qui no posa el ventre en perill, mai mor fart»: vol dir que per a atipar-se bé cal menjar fins a l'excés.—p) «Més se'n moren de farts, que de fam»; «Ningú es mor de fam, i sí de fart».—q) «A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons»: es diu per blasmar els covards.—r) «Qui no pot pus, morir se deixa»: significa que en no tenir més força o resistència, cal retre's (Mall.).—s) «Qui té fills al costat, no morirà enfitat»: vol dir que els fills sempre solen menjar dels béns dels pares, i que aquests s'ho lleven d'ells per a donar-ho als fills.—t) «Mai moren batles»: indica que els càrrecs de dignitat no solen romandre vacants gaire temps (Mall.).—u) «En el llit s'hi moren; ditxós qui hi pot morir»: vol dir que és millor morir de mort natural que violentament.—v) «Sabem on som nats, però no sabem on hem de morir».—x) «Amb pa, no es mor ningú de gana».—y) «Casar i morir, una vegada i prou»: ho diuen les viudes que no van casadores.—z) «Tot lo nat ha de morir».—aa) «Antany morien i ara toquen»: es diu referint-se als tocatardans (Men.).—bb) «Qui mata, ha de morir»: respon a la teoria favorable a la pena del talió.—cc) «Quan fan goig, se moren»; «Quan és fet el colomar, el colom se mor»: significa que sovint ve la mort quan una persona comença a estar ben situada o a tenir un benestar.
    Fon.: muɾí (pir-or., or., bal.); moɾí (occ., Maestrat, mall.); moɾíɾ (val.).
    Conjug.: segons els paradigmes adjunts, en els quals donam la flexió arcaica i la dialectal moderna. Són dignes de notar les formes amb canvi de radical (muir, muira, etc.), arcaismes conservats en alguns dialectes.
  Les formes més generalment admeses en el llenguatge literari són:—Pres. d'indic.: mor o moro, mors, mor, morim, moriu, moren;—Pret. imperf.: moria, mories, moria, moríem, moríeu, morien;—Perfet simple: morí, morires, morí, morírem, moríreu, moriren;—Futur: moriré, moriràs, morirà, morirem, morireu, moriran;—Condicional: moriria, moriries, moriria, moriríem, moriríeu, moririen;—Pres. de subj.: mori, moris, mori, morim, moriu, morin;—Pret. de subj.: morís, morissis, morís, moríssim, moríssiu, morissin;—Imperatiu: mor, moriu.
    Etim.: del llatí vulgar *morīre (var. del clàssic mori), mat. sign. || 1.